Comunicat en suport del Casal Popular Tres Lliris
Busco la paz en mi mente y el conflicto en la sociedad.
La verdadera rebeldía no es una cuestión de edad.
Para mi la clave está en el salto de las palabras a los hechos, de las frases a los actos.
Queda intacto aquello que criticas, si además no lo combates […]
[…]Un saludo para esas chicas y esos chicos que con lo que tienen a mano plantan cara en el dos mil y pico.«Busco la paz y el conflicto» de Folie a Trois
Amb amor pel Tres Lliris.
Si no existís el Casal Popular Tres Lliris, algú l’hauria de construir. Tres Lliris no neix del no-res, recull l’herència del Casal Popular Joves i l’amalgama de demandes que els sectors juvenils del barri vénen llançant i treballant des de fa temps; sorgeix d’una necessitat real i palpable. Crea la seva pròpia barreja i busca un espai on desenvolupar les seves inquietuds, gestionar les seves pròpies necessitats tot creant un discurs autònom al mateix temps que busca confluir amb altres lluites, sense oblidar per això les causes de fons que cimenten aquestes ruïnes sobre les quals caminem. Posa sobre la taula necessitats específiques d’un sector de la Vila, els més joves, com són llocs de trobada propis; espais necessaris per a totes nosaltres i encara més en un lloc on les places són terrasses comercials interminables, els carrers aparadors per a una altra de les múltiples corrents consumistes (avui trendies i hipsters, ahir moderns) i on els espais deuen la seva gestió al Districte. El Casal busca un lloc on desenvolupar llocs propis de debat i creació fora del filtre dels «adults». I quan «adult» vol dir que la «experiència» és un valor que ha d’imposar-se, que la «joventut» és un llast, i que cal callar i aprendre dels grans perquè allò ja es va fer o això ja es va parlar, aquests espais es converteixen en imprescindibles. Una aposta que demostra una vegada més que el jovent no necessita ningú que el gestioni ni tuteli, que totes hem d’aprendre de totes i que rebutjar propostes perquè qui les llança no porta els galons de l’edat és un error. La gent del Tres Lliris aposten per iniciatives que de vegades surten bé i de vegades no, es llancen al carrer a provar coses noves i velles, a re-dissenyar estratègies tan antigues com el Sol però revitalitzant-les, creant nous punts de connexió entre les lluites del barri i mantenint la seva pròpia estructura en tensió permanent per tal de no fossilitzar-se. Totes fallem i totes aprenem.
En resposta a l’amenaça de desallotjament han decidit okupar l’espai públic com a eina que els permeti fer-se visibles i, al mateix temps, crear un espai de confluència de les diferents lluites del barri; creant un punt de trobada al carrer on es pinzellin les diverses respostes anticapitalistes que tenen lloc a la Vila de Gràcia, mirall que reflecteix que som més de les que pensem i pensen. Punt de trobada per a créixer, per a buscar noves formes de lluita, per a aprendre de les crítiques de les companyes i sobretot per a recordar que cap tàctica és eterna ni inamovible.
En aquesta xarxa de suport mutu que s’intenta estendre pel barri, que es trena entre projectes, el Casal Popular Tres Lliris és un altre dels nodes que teixeixen la xarxa. Recolzar el Casal és recolzar el Banc Expropiat, és recolzar la resta dels espais del barri, és una altra de les cares del passat i el present de les lluites. Així com el Banc Expropiat ha triat la seva forma de lluita, el Casal també n’ha construït una de pròpia, i tant l’una com l’altra són intents de traçar un camí comú que ens ajudi a anar enderrocant aquest cementiri de morts en vida.
No podem imaginar un Banc Expropiat allunyat de l’acció quotidiana d’aquelles que conformen Tres Lliris. No ens fa falta anar agafats de la mà per saber que la lluita és comuna i complementària. Tocar el Casal Popular Tres Lliris és tocar el Banc Expropiat, és atacar una de les moltes vessants de la lluita anticapitalista que té lloc al barri. Defensarem el Tres Lliris com defensaríem el Banc Expropiat, perquè s’ha de defensar allò que estimes.
Si toquen Tres Lliris ens toquen a totes.
Banc Expropiat de Gràcia 