Comença aquest diumenge el nou cicle de cinefòrum del Banc Expropiat.
Sota el títol “Les dones rere la càmera” hem reunit cinc projeccions realitzades per directores dones. Durant tot el mes de març, mes de lluita que inclou les vàries mobilitzacions relacionades amb el 8 de març i amb l’agitació fomentada pels comitès de la Vaga de Totes, des del grup de Cinefòrum hem cregut interessant visibilitzar que només el 7% de les persones que dirigeixen pel·lícules són dones. A partir d’això en el cartell no trobareu exactament una dona darrera una càmera cinematogràfica. Per fer un pas més enllà i no reivindicar la verticalitat i el poder d’una persona sola que dirigeix una pel·lícula, hem preferit forçar una mica el cartell. Hem intentat expressar una forma més horitzontal i donar visibilitat a una altra manera de organitzar-se i de lluitar. Per això hem preferit la idea de la col·lectivitat formada per un grup de tres dones que, lluitant a partir de l’autoorganització i l’autogestió, es defensen enfocant amb un fusell com si fos una càmera. Això ens permet recordar les milicianes de Kobane com exemple de lluita, que recentment han començat exitosament a alliberar les seves terres.
A més seleccionar les projeccions a partir d’aquest criteri ens permet tractar al mateix temps diferents temes relacionats amb l’opressió i l’explotació de la dona.
Fins diumenge
Diumenge 1 de març a les 19.00 hores
Pel·lícula: TE DOY MIS OJOS
Any: 2003
Duració: 106 min.
País: Espanya
Director: Iciar Bollain
Gènere: Violència de Génere
Intèrprets: laia Marull, Luis Tosar, Candela Peña, Rosa Mª Sardà, Kiti Manver, Elisabet Gelabert, Sergi Calleja, Nicolás Fdez. Luna, Chus Gutiérrez, Elena Irureta.
Sinopsi: Una nit Pilar agafa al seu fill Juan i se’n va de casa. Fuig d’Antonio, el seu home, que la maltracta. En aquest cru i gran film, la directora Iciar Bollaín ens dissecciona un cas de violència de gènere arribant fins la medul·la. Ens mostra com el maltractament es dona a diferents nivells que inclouen el físic i el psicològic; i, a diferència d’altres films, a part del drama anorreador de la dona, intenta analitzar els motius i la psicologia del maltractador sense empatitzar amb ell i distanciant-se pel seu comportament. No queda fora de l’ull crític de la directora l’entorn social, família, i ideologies que tindran gran pes a la història.
Diumenge 8 de març a les 19.00 hores.
Pel·lícula: LA TETA ASUSTADA
Any: 2009
Duració: 94min.
País: Perú
Director: Claudia Llosa
Gènere: Drama
Intèrprets: Magaly Solier, Susi Sánchez, Efraín Solís, Marino Ballón, Antolín Prieto.
Sinopsi: La directora ens explica la història de Fausta que, segons la tradició Quítxua pateix la malaltia de la Teta Asustada. Aquesta malaltia es transmet a través de la llet materna de dones maltractades, en aquest cas de les dones maltractades al llarg conflicte que va haver al Perú entre 1980 i 2000. Els malalts poden tenir incapacitat d’estimar, estar aïllats i ser proclius a la pèrdua de la raó. La idea del film li sorgeix a la directora desprès de llegir el llibre de l’antropòloga Kimberly Theidon sobre les violacions massives de centenars de dones al conflicte peruà. En Quítxua Mantxarisqa Nunyu, on nunyu és teta o llet. Parteix de l’idea de que el que li passa a la mare pot repercutir la filla.
Diumenge 15 de març 19 hores
Pel·lícula: YO DECIDO. EL TREN DE LA LIBERTAD
Any: 2014
Duració: 42 min.
País: Espanya
Directora: Direcció col·lectiva
Gènere: Documental
Intèrprets: Les assistents a la manifestació contra la reforma de la llei de l’avortament de l’1 de febrer de 2014
Sinopsi: A finals de 2013 des de dos col·lectius feministes d’Astúries, Tertulia Feminista Las Comadres i Mujeres por la Igualdad, surt la idea de convocar una manifestació a Madrid contra la reforma de la llei de l’avortament. Aquesta idea és llençada a tot el territori i mica a mica s’estén entre col·lectius de tot l’estat. El resultat és que desenes de trens de tota la península conflueixen a l’estació d’Atocha, a Madrid, el dia 1 de febrer de 2014. 80 dones cineastes es van ajuntar per fer el documental sobre aquest fet.
Banc Expropiat de Gràcia 