Des d’aquell 22 d’octubre del 2011, quan es va okupar el Banc Expropiat de Gràcia, juntes hem donat forma a les nostres idees, hem creat projectes, hem crescut, ens hem acollit les unes a les altres. Hem qüestionat la nostra manera de viure, hem teixit llaços d’unió entre persones que no ens coneixíem. El Banc Expropiat és obert a totes aquelles persones que volen lluitar des de l’autonomia, el suport mutu i l’anticapitalisme per tal de satisfer les necessitats amb solucions col·lectives.
Al maig del 2013 va arribar la demanda civil per part de la propietat; de Catalunya Caixa. Des d’aquell moment va començar la campanya contra l’entitat bancària amb un únic objectiu final: “que Catalunya Caixa retiri la denúncia”. Van ser moltíssimes les persones que anònimament van demostrar el seu amor pel Banc Expropiat. Les accions solidàries organitzades de manera autònoma es van fer sentir arreu de la ciutat i més enllà fent que la solidaritat tos alguna cosa més que una simple paraula.
L’1 de juliol del 2013 va arribar la notícia: Catalunya Caixa havia demanat la suspensió temporal del procés judicial. Com era d’esperar, Catalunya Caixa va tornar a intentar recuperar la seva propietat i pocs mesos després va tornar a la càrrega amb el procés que, per segon cop, va ser suspès.
Al gener del 2013, durant la manifestació en suport al Banc Expropiat, es va okupar una altra oficina de Catalunya Caixa a Gràcia: el Casal Popular Tres Lliris, local gestionat pel joves del barri que al novembre del 2015 va ser desallotjat. Com a resposta, el Casal va okupar l’antiga comissaria de Lesseps, que actualment és el local on desenvolupen el seu projecte.
A l’abril d’aquell any, Catalunya Caixa en va tenir prou i va vendre el local del Banc Expropiat a Manuel Bravo Solano i a la seva empresa Antartic Vintage, especuladora del sector immobiliari, que van seguir endavant amb la demanda interposada per Catalunya Caixa.
Finalment, el judici es va celebrar el 2 de juliol del 2014 i com era d’esperar es va dictar sentència de desallotjament i el llançament va ser dictaminar peo noviembre d’aquell any. Des del Banc van organizar una campanya de resistència que va resultar tant efectiva que al febrer ens va arribar la notícia que s’havia suspès l’ordre de desallotjament. Fins al juny que no en vam saber la raó: l’Ajuntament de CIU, en vistes d’unes eleccions municipals, va voler comprar la pau social signant un contracte de lloguer amb la propietat especuladora. El contracte s’havia de complir, com a mínim, durant tot el 2015. Un lloguer que ni hem demanat ni volem
Des de l’1 de gener del 2016, es va deixar de pagar el lloguer…
Banc Expropiat de Gràcia 