[Dj. 30] Xerrada sobre el moviment solidari amb Theo i contra la violència policial a l’Estat francès

El moviment de febrer 2017, Estat francès:
Presentació i xerrada sobre el moviment en solidaritat amb Theo i contra la policia

dijous 30 març, 19h
a la Sucursal del Banc Expropiat
Travesera de Gràcia, 173
metro: Joanic // Fontana

El dia 2 de febrer, als afores de Paris, Theo, un jove negre de 22 anys, va ser assaltat i violat per quatre policias. Dos dies desçess, i durant tot el mes de febrer (i més!), disturbis, protestes, manifestacions i accions directes es van dur a terme en solidaritat amb Theo, contra les violències i el racisme de la policia, i contra la policia.

A Paris i als afores (principalment en Seine-Saint-Denis, el suburbi més pobre dels afores de Paris), les protestes han reunit diverses parts de la població que sent odi contra la policia, creant moments d’alegria enmig dels disturbis del poble contra la policia.

Un company anarquista de Seine-Saint-Denis hi serà aquí per parlar del moviment i explicar els moments de lluita i de trobada, amb imatges i videos d’aquest mes d’aixecaments.

Nous moviments al local del Banc Expropiat

img_20170223_121026

Vuit mesos després del primer desallotjament del Banc Expropiat, el seu propietari ha decidit tornar a obrir l’expugnable búnker en què l’havia convertit.

Dilluns 23 de gener de 2017 es van presentar davant del local els seus propietaris, Manuel Bravo Solano i el seu pare, Francisco Bravo Rodríguez (conegut com “el mafiós”), amb una actitud bastant hostil.

Venien acompanyats d’un grup d’operaris de l’empresa STM, coneguda per instal·lar portes “anti-okupa” a pisos i locals abandonats i per col·laborar amb Desokupa, una pseudo-empresa de sicaris amateurs que, amb més pena que glòria i amb bastant poc èxit, ha intentat varies vegades desallotjar habitatges i espais ocupats.

Durant aquestes setmanes, els operaris han estat buidant el local i hi han començat a fer obres de reforma. En un principi contemplàvem la possibilitat que la propietat del local hagués canviat de mans, però el fet que Francisco Bravo Solano hagi estat varies vegades davant del local controlant el transcurs de les obres ens fa sospitar que la seva empresa, Antartic Vintage S.L., segueix ostentant la titularitat de l’immoble.

Vuit mesos d’abandonament, pols i foscor ens mostren que el propietari no tenia molta pressa per vendre i obrir el local o que estava esperant una gran oferta de compra per part de l’Ajuntament o d’alguna marca que volgués aprofitar l’impacte mediàtic que va tenir el desallotjament del Banc Expropiat. Les dues hipòtesis entren dins de la lògica de l’especulació immobiliària.

El futur d’aquest espai ens és incert, però ens preocupa que es pugui convertir en un altre dels negocis que afavoreixen la gentrificació (una botiga de productes “bio-pijos” a granel, una barberia, un bar de moda o un establiment de menjar per emportar) perquè som conscients de com ens afecta l’increment d’aquest tipus de negocis en el nostre dia a dia. Fantasiem amb la idea que Manuel Bravo Solano vulgui establir allà una oficina d’alguna de les seves immobiliàries, que Catalunya Caixa – BBVA vulgui expandir-se i tornar-hi a obrir una sucursal bancària o que l’Ajuntament hi traslladi la seva oficina de serveis socials, per la ironia de la situació.

El problema que es trobarà qui hi vulgui establir un negoci és que, vulguem o no, aquest espai s’ha convertit en un símbol; i els símbols tenen el valor que nosaltres els vulguem donar. Quan un possible comprador vegi l’anunci del local situat a Travessera de Gràcia 181, no només hi veurà els metres quadrats de superfície, la seva localització, els metres de façana i les possibilitats comercials del local. També hi trobarà cinc anys de vida i de projecte, mesos de resistència i molts intents de reocupació.

Acabi com acabi aquest local, per nosaltres ara mateix continua sent un espai de lluita contra la propietat privada, l’especulació i la gentrificació i una eina de pressió cap a la família Bravo Solano. Sabem de primera mà que el propietari esperava obrir-hi un negoci l’estiu de 2014 i començar a extreure’n un benefici econòmic. El fet és que, a dia d’avui, aquest local segueix generant pèrdues a un especulador.

El nostre objectiu continua sent el mateix, perquè creiem que aquest espai havia de ser el Banc Expropiat i no volem que sigui un negoci rendible per a la família Bravo Solano.

23 de febrer del 2017

Vila de Gràcia

La situació del Banc Expropiat després del «Banc Amagat»

serveimage

Ja fa més de dos mesos del «Banc Amagat», l’últim intent de tornar al Banc Expropiat, i, encara que no ho vam aconseguir, seguim valorant quins seran els nostres següents passos.

D’una banda perquè, com hem assenyalat diverses vegades, el Banc Expropiat –com a espai físic– té més significat simbòlic que el local en si mateix. No només ha estat un punt neuràlgic de l’activitat del barri, com a font de resistència activa gràcies al valor propi del projecte, sinó que també té un valor simbòlic tant en l’imaginari com en la pràctica quotidiana davant l’inexorable avanç de l’elitització a Gràcia.

Des d’aquest intent d’ocupació hem avaluat els errors i els encerts de les últimes accions que hem portat a terme i hem replantejat l’ús que donem i que volem donar a la Sucursal, l’espai que vam ocupar el mes d’agost. Encara que la nostra idea sempre ha estat que aquest espai no sigui el nou Banc Expropiat –tant per la nostra obstinació en tornar a l’antiga seu com per la mida d’aquest local, que no permet desenvolupar gran part de les activitats que formen part del nostre dia a dia– fins ara ha complit la funció que havia de desenvolupar: acollir les activitats del Banc (la Xarxa d’Aliments, el taller de costura, la botiga gratis, el cinefòrum…) que mai han deixat de funcionar i servir com a base per a la resta d’activitats.

També veiem la necessitat urgent de recuperar la pràctica quotidiana i de no caure en una bombolla teòrica, és a dir, aprendre dels errors i dels encerts i posar en pràctica les idees i els conceptes que hem desenvolupat en la teoria però que ens costa portar a la pràctica. Redefinir els conceptes que han estat el nostre eix i veure com podem continuar desenvolupant-los o com comencem a fer-los realitat, conceptes com les xarxes de suport, l’ajuda mútua i la militància. Per això, ens torna a tocar mirar cap endins i valorar com seguir donant forma a aquest projecte, si adeqüem aquest espai perquè sigui la seu fixa d’algunes activitats i buscar la manera de seguir fent créixer el projecte que tenim en marxa.

Tot això fent els malabarismes necessaris per no deixar de banda el suport a les detingudes i/o identificades. En un breu resum, actualment hi ha deu persones (cinc per la reocupació del Banc Sorpresa, dues pel segon dia i tres pel dia de l’«enfarinada») que ja han patit una detenció i que han hagut d’anar a declarar en instrucció davant el jutge. Una altra persona va ser detinguda i per ara no l’han tornat a citar per declarar. S’ha arxivat provisionalment la causa contra les divuit persones per l’última reocupació del Banc Expropiat i la que va romandre 72 hores dins el Banc, i també s’ha arxivat la causa contra les dues persones identificades el primer dia del desallotjament. No descartem noves detencions, tant de persones identificades d’una manera o d’una altra durant els dies del desallotjament com d’altres persones.

Per dur a terme els dos últims intents de reocupació vam fer una crida demanant ajuda econòmica, i ara la mantenim per poder cobrir totes les despeses legals (relacionat amb això, vegeu un comunicat antirepressiu de fa dos anys). Com a Banc Expropiat anem fent activitats fora de l’espai per recaptar diners, però necessitem el suport d’altra gent perquè aquestes activitats no ens xuclin les energies que ens queden per seguir enfortint el projecte.

Una vegada més, volem agrair tot el suport rebut a les nostres idees quixotesques, de la mateixa manera que agraïm les crítiques als mètodes o a les estratègies desenvolupades o la no utilització de determinades eines. Seguim pensant que una de les millors eines que tenim és el suport mutu, el qual també es basa en la crítica constructiva i en el diàleg amb les nostres companyes. Les diferències també ens fan fortes.

20 de febrer del 2017

Vila de Gràcia

«I ara què? Sobre les derrotes que diuen que pateix el Banc Expropiat»

doraemon

Aquesta setmana hem intentat ocupar, una altra vegada, el Banc Expropiat i no ho hem aconseguit. Té sentit continuar intentant-ho si, potser, no podrem aconseguir-ho? Però, es pot dir que anem perdent?

No estem lluitant per la possessió d’un espai físic, malgrat que aquest espai físic és important. Plantejar el sentit de les nostres accions en funció de si el projecte del Banc Expropiat té un espai i si aquest espai és la seva seu original és no entendre el que realment està en joc en aquesta lluita.

L’antiga seu del Banc Expropiat s’ha convertit en un lloc simbòlic, i es faci el que es faci amb aquest espai sempre tindrà conseqüències. El propietari sap que no el podrà ni vendre ni llogar amb facilitat. Nosaltres sabem que no podrem tornar a entrar sense un cost repressiu i una excessiva atenció mediàtica.

I és precisament per això que cada cop que intentem entrar posem sobre la taula el funcionament d’aquesta societat. Veiem el funcionament dels Mossos d’Esquadra i la seva utilització sense límits per defensar una propietat particular. Veiem el funcionament dels mitjans de comunicació i d’aquells periodistes tant preocupats de no contradir a l’empresa que li paga i de continuar agradant a la policia que li dóna exclusives, veiem el seu rigor i sobretot els seus silencis. Veiem també com les diverses administracions públiques, governs i partits es van passant la pilota calculant quants vots podran esgarrapar. Però sobretot, veiem com funciona aquesta societat on una dona pot morir en un incendi per tindre la llum tallada però a un especulador com Bravo Solano mai li faltara l’ajuda policial, mediàtica i política que necessiti.

No hem pogut tornar al Banc Expropiat i malgrat que sempre hem dit que ho continuarem intentant aquest no és l’únic objectiu del nostre projecte. No volem oblidar d’on venim perquè és la nostra manera de mostrar els efectes de l’especulació a la vila. Per això no s’ha d’entendre la nostra obstinació amb una mania personal contra la família Bravo Solano (tot i que no s’ho hagin guanyat). Especuladors hi ha milers i a nosaltres ens ha tocat aquest, igual que a la Nova Rimaia li ha tocat Santiago Cardete o que al barri indòmit de Vallcarca o a Can Sanpere hagin de patir a Nuñez i Navarro. Són les mil cares del mateix problema: la especulació.

Fa 6 mesos, al text Parlem dels problemes reals de Gràcia?, vam dir que no volíem que s’utilitzés el Banc Expropiat com a cortina de fum dels problemes socials de la vila, volíem que fos una palanca per solucionar-los. Des de llavors es va constituir l’espai La Gràcia que volem, que agrupa diversos col·lectius, associacions i entitats de la vila. Vam partir d’una preocupació comuna sobre els efectes de l’especulació i la gentrificació a Gràcia i poc a poc les diferents problemàtiques a tractar col·lectivament es van posant sobre la taula. Apostem per aquest espai i per les temàtiques que tracta perquè això també forma part del projecte del Banc Expropiat.

Hem demostrat que ens adaptem a las circumstàncies, buscant contínuament la millor manera d’incidir i de no acomodar-nos: amb caputxa o sense, amb #BancSorpresa o #BancAmagat, des de les aliances metropolitanes o des de la comunitat de la vila. Volem continuar cuidant-nos, cuidant el projecte i fent que continuï creixent; perquè sempre hem cregut que no és només un centre social sinó una alternativa real per a transformar la realitat. Continuem i continuarem creant una densa xarxa de suports mutus; una xarxa que generi una força per, entre altres coses, poder tornar al Banc Expropiat.

No ens oblidem de totes les persones que han estat colze a colze amb nosaltres i que poden patir conseqüències legals. La part judicial és un tema que ens suposarà molt d’esforç i de diners, ja que la nostra intenció des del principi és fer-nos càrrec de totes que han estat amb nosaltres i es facin responsables d’això. Si creieu que ens hem de defensar juntes no oblideu que estem ajuntant diners per a aquest tema.

Però tot això que hem explicat no s’entén del tot si es pensa que el Banc Expropiat són només els membres del col·lectiu. El Banc Expropiat és, o vol ser, una manera de fer les coses, i perquè sigui així mai podrem fer tot el que hem fem sense la complicitat i la participació de molta, molta gent d’altres col·lectius, barris i, fins i tot, altres ciutats. Vosaltres també sou el Banc Expropiat. Esperem estar a la alçada quan ens necessiteu al vostre costat.

Toca aturar-se, pensar i preparar el següent embat.

Amb amor, el Banc Expropiat

Tenim una bona notícia: El Banc és nostre

Diumenge 27 de novembre de 2016 a les 12 del migdia vam tornar a okupar el Banc Expropiat.

A les 17h els Mossos d’Esquadra van fer fora 18 persones que es trobaven a l’interior del local i, després de tornar a col·locar les xapes que el tanquen, van marxar creient que havien tret a totes les ocupants de l’immoble. Una de les ocupants, però, va aconseguir quedar-se dins el local, on ha constituït la seva nova llar. Així doncs, la policia no va desallotjar el Banc Expropiat, perquè una de les ocupants seguia a dins.

Avui dimecres 30 de novembre a les 12h ha expirat el termini de 72 hores que tenien els Mossos per considerar la usurpació com a delicte flagrant i executar un desallotjament immediat. Ara només es pot desallotjar amb una ordre judicial, per la qual cosa el propietari hauria de començar un nou procés legal.

Convidem a totes les que us estimeu el Banc Expropiat a venir a celebrar-ho juntes amb un brindis a les 19h.

El Banc Expropiat és del barri!