Les últimes setmanes hem vist com els mitjans de comunicació parlaven d’una escalada de violència als carrers de Colòmbia i Palestina. La informació que ens arriba a través d’aquests mitjans posa l’accent en el nombre de víctimes, en el balanç de pèrdues materials i en la força de cada bàndol, donant a entendre una falsa igualtat de condicions. Ens arriben, però, a través de les xarxes socials i les xarxes de solidaritat, altres visions del que està passant a cadascuna d’aquestes parts del món. Sabem que a Colòmbia el paro nacional té un ampli suport i que, darrere la primera línia que es juga la vida, hi ha milers de persones organitzades sostenint la vida tot i l’escassetat i pensant en un model social més just. També sabem que, abans dels bombardejos a Gaza i de l’assetjament a Jerusalem, el poble palestí estava protagonitzant protestes i revoltes en contra de l’apartheid i la militarització de les seves terres –i també sabem que això no ve de nou, ja fa dècades que lluiten contra l’ocupació israelana–; lluitant pels seus drets, per la seva cultura i la seva vida.
Tenim la certesa que són els pobles oprimits qui més lluita per una vida digna, qui millor imagina el món que moltes portem al cor i qui ja té un munt de mecanismes que cada dia fan real aquesta transformació del model imperant. Sabem que els pobles de Palestina i Colòmbia estan organitzats i en lluita per la vida, com també ho saben els governs i els exèrcits que els oprimeixen, perquè la vida és una amenaça al seu projecte de devastació. Des del nostre raconet de món, des d’on intentem caminar cap a l’autogestió i l’anticapitalisme, els enviem tota la nostra solidaritat.
També volem visibilitzar que l’exèrcit del govern de Duque i el del govern de Netanyahu existeixen i tenen la capacitat ofensiva que tenen gràcies al suport, no només polític i simbòlic, sinó econòmic i material, dels governs europeus. L’estat espanyol representa un gran aliat d’aquests governs amb la venda d’armes: és el setè país del món en exportació d’armes i entre 2015 i 2020 va exportar-ne pel valor de gairebé setanta milions d’euros. Així mateix, el govern de la Generalitat de Catalunya manté des de fa temps una relació de col·laboració amb el govern israelià, mentre que l’Ajuntament de Barcelona està agermanat amb Tel Aviv. Així doncs, assenyalem com a responsables directes totes aquestes institucions de l’assassinat de persones tant a Colòmbia i Palestina com a la resta de llocs del món on són presents els exèrcits i els negocis –extractivistes i devastadors– europeus. Són còmplices d’aquests assassinats els sectors de població que romanen indiferents o que defensen aquest ordre colonial i capitalista per interès o per desconeixement; així com els mitjans de comunicació, que es dediquen a distorsionar els fets en favor dels governs corruptes, les empreses espoliadores i els exèrcits assassins i violadors, per tal que l’audiència adopti la ideologia del poder.
No podem no relacionar el que passa a Palestina i a Colòmbia amb l’arribada recent de milers de migrants a Ceuta en poques hores. El mateix ordre mundial que provoca misèria als països africans és el que imposa les mesures econòmiques neoliberals a Colòmbia i l’apartheid a Palestina. Considerem absolutament abominable i feixista la repressió contra les persones migrades exercida pel govern espanyol a Ceuta. Les fronteres i l’ordre que defensa Sánchez són insostenibles i totalment injustes després de sembrar misèria als països del sud global. Volem mostrar tot el nostre suport i la nostra solidaritat a les persones que migren i posen un mirall al capitalisme, al colonialisme, al racisme i al patriarcat; a les persones que lluiten per una vida digna; a les companyes que resisteixen dia a dia, a tots els racons del món.
Amb amor.
