—————————– Más abajo está en castellano ———————————–
Ens afrontem a un moment sens dubte excepcional. La pandèmia del Covid-19 s’ha expandit per tots els racons, i els mecanismes d’aïllament ideats pels governs per combatre-la han portat a materialitzar distòpies de tota mena.
Des del Banc Expropiat hem tardat alguns dies a adonar-nos que aquesta situació seria llarga, que havíem de buscar noves maneres d’organitzar-nos i teixir aliances en lloc de seguir esperant que la situació es “normalitzés”. Per a nosaltres significa un repte el fet de buscar aquestes noves formes, ja que estàvem molt habituades a treballar conjuntament en el dia a dia, veient-nos les cares, compartint i debatent amb calma cada idea i cada decisió.
Per això, mitjançant aquest text i des de les diferents mirades de les persones que participem al projecte, volem posar sobre la taula algunes reflexions que ajudin a situar(-nos) a dins d’aquesta estranya conjuntura. Tenint en compte no només els eixos polítics que l’acompanyen, sinó també els emocionals.
CRISI SANITÀRIA COM A REFLEX D’UNA CRISI SISTÈMICA
Per a nosaltres aquest moment és significatiu a molts nivells, ja que actualment el nostre projecte es desenvolupa en un antic Centre d’Atenció Primària (CAP) que ‒abans de ser okupat el 2017‒ portava tres anys abandonat i en desús. Ai!… L’època de les retallades. D’aquella pols, aquests fangs.
Des del Banc Expropiat defensem l’autogestió i la concepció de la salut com una intersecció de condicions sanitàries, socials, econòmiques, afectives, etc. més enllà de la sanitat institucionalitzada. Per això, si bé donem el nostre suport a la sanitat pública i a les seves treballadores, a la vegada, volem situar la salut com un eix més ampli i transversal en les nostres vides i el teixit social.
No hi ha dubte que aquesta crisi sanitària ha posat sobre la taula la forta crisi del sistema. Fins ara, el capitalisme ens ha demostrat que els interessos econòmics estan per damunt de les vides de les persones. La mercantilització de la salut ‒en complicitat amb la corrupta indústria farmacèutica i els grans grups hospitalaris‒ s’ha imposat a l’agenda política de les pseudodemocràcies neoliberals. Deixant-nos, en totes aquestes dècades d’esplendor, una sanitat pública raquítica i totalment desmantellada. Ara més que mai queda clar que retallar la sanitat mata. Hospitals col·lapsats, falta de recursos de tot tipus i centres d’atenció primària sobrepassats són mostra de tot el caos que aquestes retallades han generat.
D’altra banda, la salut no pot gestionar-se només des del concepte mèdic. També té uns grans condicionants socioeconòmics. Els efectes d’un mateix virus no tenen les mateixes conseqüències segons qui el pateix, segons les diferents parts del món on s’expandeix, etc. Per tant, la manera com vivim les estratègies per combatre’l ‒com el confinament‒ també estan subjectes a aquests factors. No totes les persones es poden permetre el “luxe” d’estar tancades a casa, amb estalvis i provisions durant més d’un mes. I aquesta pandèmia només ha fet evident que depenent de com la gestionem, tots aquests factors socials podrien decantar la balança del nostre costat o no.
Respecte a la salut comunitària, s’ha de tenir en compte que la salut del grup és ‒en primer lloc‒ quelcom més que la salut individual de les persones que el componen. I que la comunitat pot ser generadora de salut i de malaltia en si mateixa. També, que les xarxes formals i informals que existeixen en el si de la comunitat són elements determinants del grau de salut d’una comunitat concreta. La nostra societat viu en unes condicions de vida que ens emmalalteixen. El capitalisme ens mata obligant-nos a viure estressades i competint per poder accedir a unes necessitats bàsiques subjectes als mercats. És un sistema summament fràgil i que només afavoreix els interessos d’una part privilegiada de la població.
Tot això també ens porta a la següent reflexió: fins que la mort no toca a les nostres portes ‒les portes d’aquesta part de la població que no hi estem acostumades‒ no reaccionem, no ens parem a pensar en la responsabilitat que tenim. Tant de bo sigui aquesta experiència de vulnerabilitat col·lectiva la que ens faci més conscients de la interdependència que hi ha entre els diferents components del món. Com a habitants de la Terra patim i patirem també la crisi climàtica que s’està donant. Hem de trencar aquesta il·lusió occidental que ens separa cognitivament del medi on vivim. I ser conscients que hi ha vides menys privilegiades que ja fa anys que pateixen els estralls de moltes guerres, saquejos ambientals, migracions forçades, etc.
El creixement continu és un model fallit. I és hora d’abordar noves estratègies per posar la vida al centre.
RETALLADA DE LLIBERTATS I DESMOBILITZACIÓ
Ens preocupen els mètodes que l’Estat ha triat per mantenir la ciutadania “no productiva” en aïllament. Donat que, si per part dels governs no existeix una resposta comuna o una recepta infal·lible per aplicar, vol dir que les decisions que estan prenent no són decisions basades exclusivament en raons científiques.
Entenem que el confinament com a mesura de distanciament social és un pas lògic ‒en termes pragmàtics‒ per evitar el contagi d’un virus d’alta expansió. Tot i això, qui té el privilegi de quedar-se a casa? Considerant que hi ha persones que viuen al dia, que estan fora del sistema laboral, que estan sent obligades a anar als seus llocs de treball, que no tenen sostre o, simplement, no poden sostenir psicològicament el tancament absolut, se’ls ha d’aplicar la mateixa normativa? Sona absurd que sigui així, i encara més considerant que fa poc aquesta mateixa normativa s’ha flexibilitat a gust i benefici dels mercats.
Al fil d’això, des del Banc Expropiat volem expressar el nostre rebuig a certes mesures que tenen a veure amb la militarització de la crisi. Fer una crida a la població com si es tractés d’una guerra o fer rodes de premsa amb preeminència de les forces policials i militars, porta a un augment de la sensació de risc i de por i per tant aplana el camí a la repressió. No estem en una guerra, aquesta és una crisi sanitària, social i de cures. Aquests cossos de “seguretat” no haurien de ser els protagonistes i han de sortir dels nostres barris. Se’ls ha de deixar d’atorgar tota la impunitat per realitzar actuacions repressives violentes o identificar i detenir la població més vulnerable, normalment sota criteris de perfil ètnic.
Si avui comencem a normalitzar la militarització de l’espai públic o, com algunes de les nostres veïnes, celebrem que sigui així acusant amb el dit els nostres iguals, de quin model de llibertats estem parlant? Ens acostumarem a un Estat autoritari i de control?
En aquest sentit, ens preocupa que a curt termini les mesures que s’han pres per raons sanitàries arribin a encobrir mesures contra la autoorganització, la llibertat de moviment, la manifestació, etc.
XARXES DE SUPORT, NO DEIXEM NINGÚ ENRERE
Aquests dies ens fa la sensació que s’està apel·lant a la solidaritat per ocultar un sentiment de por. I és normal que l’experimentem, tot és tan incert… però creiem que hem de posar atenció a que aquesta por no es converteixi en un jutge i en un policia interior. Ans al contrari, podríem intentar canalitzar-lo en projectes i gestos genuïnament solidaris. La solidaritat neix del sentiment de pertinença entre els membres d’una mateixa comunitat, que els porta l’obligació moral d’ajudar-se mútuament. I és important no perdre de vista la gran diferència que té amb el concepte de caritat. No ens equivoquem amb una pseudosolidaritat cristiana on ajudar l’altre és només una opció. Aprofitem la vulnerabilitat que estem experimentant per entendre que col·laborar és una estratègia de vida que ens fa més fortes.
Tenim clar que l’autogestió, el suport mutu, la horitzontalitat, l’autonomia i la solidaritat són fonts de salut i capacitats que ens fan més resilients com a espècie. Ens neguem a veure les veïnes com una amenaça, si no que volem veure-les com persones amb qui cooperar. I si tenim por d’aquesta por, que neix en veure’s dissolta la nostra il·lusió de seguretat, és perquè creiem que pot ser una emoció instrumentalitzada per certs sectors per portar-nos pels camins del racisme, la xenofòbia, el feixisme, l’egoisme i l’aïllament.
Per això celebrem que s’hagin activat diferents xarxes de suport mutu per donar resposta a les necessitats que, soles, no podríem satisfer. Ens fem ressò d’aquest tipus d’iniciatives i desitgem que es mantinguin després del confinament com una estratègia per fer-nos més solidàries. També s’han creat xarxes de solidaritat, com són la Red de Cuidados Antirracistas, la tasca que exerceix el Sindicat de Manters i moltes altres xarxes d’aliments que han sorgit a cada barri. Una demostració que l’autogestió permet respondre a la injustícia d’una mesura ‒el confinament‒ que accentua les desigualtats socials a l’hora d’accedir als recursos necessaris per complir-la. I que posa sobre la taula un altre tipus de responsabilitat que no consisteix estrictament en no sortir de casa, si no en no deixar a ningú enrere, permetent que es pugui evitar el contagi en igualtat de condicions. Al final, seran aquestes xarxes, entre d’altres, els fonaments per anar construint estratègies de subsistència, cures i lluita els mesos que venen.
NO VOLEM TORNAR A LA NORMALITAT PERQUÈ LA NORMALITRAT ERA EL PROBLEMA
Per últim, ens preguntem: fins on estem disposades a sacrificar la vida en pro d’una seguretat sanitària? A sacrificar tot allò que ens defineix com a éssers humans? El contacte, la proximitat i el compartir amb les altres? Tot això ens fa pensar en l’alienació de la nostra societat occidental respecte a la mort, on l’objectiu no és viure bé, sinó viure molts anys. I aprofitem també no només per reflexionar-hi, sinó per viure en carns pròpies la fragilitat de l’estratègia individualista en la que hem estat educades i que moltes hem adoptat per desenvolupar les nostres vides. Això només funciona quan les coses van “bé”, quan podem decidir els moments per estar soles o per compartir amb les altres i tenim llibertat, com qui va a comprar, de relacionar-nos com ens convé en cada moment. Però ara, ara que la soledat ha estat imposada, ara que ens adonem que moltes de nosaltres vivim soles o amb companyies amb les quals hem d’encaixar la suma de les nostres individualitats, ara veiem la necessitat de teixir estratègies comunes. Formes de relacionar-nos que ens facin més fortes, més felices, més adaptatives, més sanes, més resilients. Què és, si no, el contacte amb les altres el que aquests dies més trobem a faltar? El que és important, prioritari, urgent o necessari només són categories que se’ns barregen enmig de les presses i les penúries.
Suport mutu és salut.
Ànims i abraçades!
——————————– castellano —————————————-
COMUNICADO COVID-19: ¿CÓMO SEGUIR TEJIENDO REDES DE APOYO MUTUO?
Nos enfrentamos a un momento sin duda excepcional. La pandemia del Covid-19 se ha expandido por todos los rincones, y los mecanismos de aislamiento ideados por los gobiernos para combatirla han llevado a materializar las más variadas distopías.
Desde el Banc Expropiat hemos tardado algunos días en darnos cuenta de que esta situación sería larga, que teníamos que buscar nuevas maneras de organizarnos y tejer alianzas en lugar de seguir esperando a que la situación se “normalizase”. Para nosotras significa un reto el buscar estas nuevas formas, puesto que estábamos muy acostumbradas a trabajar conjuntamente en el día a día, viéndonos las caras, compartiendo y debatiendo con calma cada idea y cada decisión.
Por eso, mediante este texto y desde las distintas miradas de quienes participamos en el proyecto, queremos poner sobre la mesa algunas reflexiones que ayuden a situar(nos) dentro de esta extraña coyuntura. Tomando no sólo en cuenta los ejes políticos que la acompañan, sino también aquellos emocionales.
CRISIS SANITARIA COMO REFLEJO DE UNA CRISIS SISTÉMICA
Para nosotras este momento es significativo a muchos niveles, ya que actualmente nuestro proyecto se desarrolla en un antiguo Centro de Atención Primaria (CAP) que ‒antes de ser okupado en 2017‒ llevaba tres años abandonado y en desuso. ¡Ay!… La época de los recortes. De aquellos polvos estos lodos.
Desde el Banc Expropiat defendemos la autogestión de la salud y la concepción de la misma como una intersección de condiciones sanitarias, sociales, económicas, afectivas, etc. más allá de la sanidad institucionalizada. Por eso, si bien damos nuestro apoyo a la sanidad pública y a sus trabajadoras, a la vez, queremos situar la salud como un eje más amplio y transversal en nuestras vidas y el tejido social.
No cabe duda de que esta crisis sanitaria ha puesto sobre la mesa la aguda crisis del sistema. Hasta ahora, el capitalismo nos ha demostrado que los intereses económicos están por encima de las vidas de las personas. La mercantilización de la salud ‒en complicidad con la corrupta industria farmacéutica y los grandes grupos hospitalarios‒ se ha impuesto en la agenda política de las pseudodemocracias neoliberales. Dejándonos, en todas estas décadas de esplendor, una sanidad pública raquítica y totalmente desmantelada. Ahora más que nunca, queda claro que recortar la sanidad mata. Hospitales colapsados, falta de recursos de todo tipo, centros de atención primaria sobrepasados, son muestra de todo el caos que esos recortes han generado.
Por otro lado, la salud no puede gestionarse solo desde el concepto médico. También tiene unas grandes condicionantes socioeconómicas. Los efectos de un mismo virus no tienen las mismas consecuencias según quien lo padece, según las diferentes partes del mundo donde se expande, etc. Por tanto, la manera como vivimos las estrategias para combatirlo –como el confinamiento‒ también están sujetas a esos factores. No todas las personas se pueden permitir el “lujo” de estar encerradas en casa, con ahorros y provisiones durante más de un mes. Y esta pandemia, solo ha hecho evidente que dependiendo de cómo la gestionemos, todos estos factores sociales podrían decantar la balanza de nuestro lado o no.
En lo que respecta a la salud comunitaria, se ha de tomar en cuenta que la salud del grupo es –en primer lugar‒ algo más que la salud individual de las personas que lo componen. Y que la comunidad puede ser generadora de salud y enfermedad en sí misma. También, que las redes formales e informales que existen en el sí comunitario son elementos determinantes del grado de salud de una comunidad concreta. Nuestra sociedad vive en unas condiciones de vida que nos enferman. El capitalismo nos mata al obligarnos a vivir estresadas y compitiendo para poder acceder a unas necesidades básicas sujetas a los mercados. Es un sistema sumamente frágil y que solo favorece a los intereses de una parte privilegiada de la población.
Ello también nos lleva a la siguiente reflexión: hasta que la muerte no toca nuestras puertas –las puertas de esa parte de población que no estamos acostumbradas a ella‒ no reaccionamos, no nos detenemos a pensar en la responsabilidad que tenemos. A lo mejor, será esta experiencia de vulnerabilidad colectiva la que nos haga más conscientes de la interdependencia que hay entre los distintos componentes del mundo. Como habitantes de la Tierra padecemos y padeceremos también la crisis climática que se está dando. Tenemos que acabar con esta ilusión occidental que nos separa cognitivamente del medio donde vivimos. Y ser conscientes que hay vidas menos privilegiadas que ya hace años que sufren los estragos de muchas guerras, saqueos ambientales, migraciones forzadas, etc.
El crecimiento continuo es un modelo fallido. Y es hora de abordar nuevas estrategias para poner la vida en el centro.
RECORTE DE LIBERTADES Y DESMOVILIZACIÓN
Nos preocupan los métodos que el Estado ha escogido para mantener a la ciudadanía “no productiva” en aislamiento. Puesto que, si por parte de los gobiernos no existe una respuesta común o una receta infalible para aplicar, quiere decir que les decisiones que están tomando no son decisiones basadas exclusivamente en razones científicas.
Entendemos que el confinamiento como medida de distanciamiento social es un paso lógico –en términos pragmáticos– para evitar el contagio de un virus de alta expansión. Sin embargo ¿quiénes tienen el privilegio de quedarse en casa? Considerando que hay personas que viven al día, que están fuera del sistema laboral, que están siendo obligadas a asistir a sus puestos de trabajo, que no tienen un techo o, simplemente, no pueden sostener psicológicamente el encierro absoluto ¿se les ha de aplicar la misma normativa? Suena absurdo que sea así, más aun considerando, que hace poco tal normativa se ha flexibilizado a gusto y beneficio de los mercados.
Al respecto, desde el Banc queremos expresar nuestro rechazo a ciertas medidas que tienen que ver con la militarización de la crisis. Hacer un llamamiento a la población como si se tratara de una guerra o realizar ruedas de prensa con preminencia de las fuerzas policiales y militares lleva a un aumento de la sensación de riesgo y miedo. En consecuencia, allana el camino a la represión. No estamos en una guerra, esta es una crisis sanitaria, social y de cuidados. Estos cuerpos de “seguridad” no tendrían que ser los protagonistas y deben salir de nuestros barrios. Se les ha de dejar de otorgar toda la impunidad para realizar actuaciones represivas violentas o identificar y detener a la población más vulnerable, usualmente bajo criterios de perfil étnico.
Si hoy comenzamos a normalizar la militarización del espacio público o, como algunas de nuestras vecinas, celebramos que así sea acusando con el dedo al prójimo, ¿de qué modelo de libertades estamos hablando? ¿Nos acostumbraremos a un Estado autoritario y de control?
En este sentido, nos preocupa que a corto plazo las medidas que se han tomado por razones sanitarias lleguen a encubrir medidas contra la autoorganización, la libertad de movimiento, la manifestación, etc.
REDES DE APOYO, NO DEJEMOS A NADIE ATRÁS
Estos días nos da la sensación de que se está apelando a la solidaridad para ocultar un sentimiento de miedo. Y es normal que lo experimentemos, todo es tan incierto… pero creemos que debemos prestar atención a que este miedo no se convierta en un juez y en un policía interior. Sino, por el contrario, podríamos intentar canalizarlo en proyectos y gestos genuinamente solidarios. La solidaridad nace del sentimiento de pertenencia entre los miembros de una misma comunidad, llevándolos a la obligación moral de ayudarse mutuamente. Y es importante no perder de vista la gran diferencia que tiene con el concepto de caridad. No nos equivoquemos con una pseudosolidaridad cristiana donde ayudar al otro es solo una opción. Aprovechemos la vulnerabilidad que estamos experimentando para entender que colaborar es una estrategia de vida que nos hace más fuertes.
Tenemos claro que la autogestión, el apoyo mutuo, la horizontalidad, la autonomía y la solidaridad son fuentes de salud y capacidades que nos hacen más resilientes como especie. Nos negamos a ver a las vecinas como una amenaza, más bien, queremos verlas como personas con quienes cooperar. Y si tenemos miedo de este miedo, aquel que nace de ver disuelta nuestra ilusión de seguridad, es porque creemos que puede ser una emoción instrumentalizada por ciertos sectores para llevarnos por los caminos del racismo, la xenofobia, el fascismo, el egoísmo y el aislamiento.
Por eso celebramos que se hayan activado diferentes redes de apoyo mutuo para dar respuesta a las necesidades que, solas, no podríamos satisfacer. Nos hacemos eco de este tipo de iniciativas y deseamos que se mantengan después del confinamiento como una estrategia para hacernos más solidarias. También se han creado redes de solidaridad, como son la Red de Cuidados Antirracistas, la tarea que desempeña el Sindicato de Materos y muchas otras redes de alimentos que han surgido en cada barrio. Una demostración de que la autogestión permite responder a la injusticia de una medida –el confinamiento– que acentúa las desigualdades sociales a la hora de acceder a los recursos necesarios para cumplirla. Y que pone sobre la mesa otro tipo de responsabilidad que no consiste estrictamente en no salir de casa, sino en no dejar a nadie por detrás, permitiendo que se pueda evitar el contagio en igualdad de condiciones. Al final, serán estas redes, entre otras, las que hemos de poner como base para ir construyendo estrategias de subsistencia, cuidados y lucha los meses que vienen.
NO QUEREMOS VOLVER A LA NORMALIDAD PORQUE LA NORMALIDAD ERA EL PROBLEMA
Por último, nos preguntamos: ¿hasta dónde estamos dispuestas a sacrificar la vida en pos de una seguridad sanitaria? ¿A sacrificar todo aquello que nos define como seres humanos? ¿El contacto, la proximidad y el compartir con los demás? Todo eso nos hace pensar en la alienación de nuestra sociedad occidental respecto a la muerte, donde el objetivo no es vivir bien, sino vivir muchos años. Y aprovechemos también no solo para reflexionar al respecto, sino para vivir en carnes propias la fragilidad de la estrategia individualista con la que hemos sido educadas y que muchas hemos adoptado para desarrollar nuestras vidas. Esto solo funciona cuando las cosas van “bien”, cuando podemos decidir los momentos para estar solas o para compartir con las demás y tenemos libertad, como quien va a hacer la compra, de relacionarnos a conveniencia de cada circunstancia. Pero ahora, ahora que la soledad ha sido impuesta, ahora que nos damos cuenta de que muchas de nosotras vivimos solas o con compañías con las que tenemos que encajar la suma de nuestras individualidades, ahora vemos la necesidad de tejer estrategias comunes. Formas de relacionarnos que nos hagan más fuertes, más felices, más adaptativas, más sanas, más resilientes. ¿No es acaso ese contacto con los demás lo que más echamos en falta? Lo importante, lo prioritario, lo urgente o lo necesario son solo categorías que se nos entremezclan en medio de las prisas y las penurias.
El apoyo mutuo es salud.
¡Ánimos y abrazos!
AQUESTA SETMANA DESTAQUEM:
Dissabte 14 de març a les 10h – Assemblea Bimensual del Banc Expropiat
ACTIVITATS FORA DE CALENDARI:
Dissabte 21 de març a les 12h – Presentació del llibre «Estamos para nosotras» sobre la situació actual de l’abortament a Argentina
Divendres 27 de març a les 20h – Kafeta Drag a càrrec de l’Atelier Drag
La setmana que ve començara Ashtanga Ioga (Ioga dinàmic) els dimecres de 18h a 19h
_____________________________________
DIMARTS 10 DE MARÇ
11:00h-13:00h – Autodefensa no mixta (grup tancat)
17:00h – Salut entre totxs
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:30h-20:00h – Wing Tsun (iniciació, grup obert)
19:30h-21:30h – Xarxa d’Aliments (avui grup obert) (xarxalimentsgracia@gmail.com)
DIMECRES 11 DE MARÇ
10:00-12:30h – Muay Thai (grup tancat) activitatsbanc@riseup.net)
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-21:00h – Costura
18:00h-19:00h – Tai-txi
19:00h-20:00h – Capoeira
19:30h-21:30h – Teatre
DIJOUS 12 DE MARÇ
17:30h-19:00h – Txiki Bang Bank
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-21:00h – Teler de cintura
18:00h-21:00h – El Atelier Drag (per més informació elatelierdrag@gmail.com)
18:30h-21:00h – Wing Tsun (avançat, grup tancat)
DIVENDRES 13 DE MARÇ
10:00-12:30h – Muay Thai (grup tancat)
18:30h – Hacklab no mixte
DISSABTE 14 DE MARÇ
10:00h – Assemblea Bimensual del Banc Expropiat
DIUMENGE 15 DE MARÇ
Tancat
DILLUNS 16 DE MARÇ
10:00-12:30h – Muay Thai (grup tancat)
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-19:00h – Tai Txi
18:30h – Expressió corporal
19:00h – Assemblea oberta d’activitats
Activitats del 3 al 9 de març
AQUESTA SETMANA DESTAQUEM:
Divendres 6 de març a les 19h – Presentació nou FatZine El Puchero, del Komando Gordix & Jam poètica. Més info i cartell aquí.
Dissabte 7 de març a les 12h – Assemblea de tots els grups del gimnàs.
Diumenge 8 de març – El Banc serà espai de suport de la vaga feminista del 8M. Estigueu atentes a més informació.
ACTIVITATS FORA DE CALENDARI:
Dissabte 14 de març a les 10h – Assemblea Bimensual del Banc Expropiat
Dissabte 21 de març a les 12h – Presentació del llibre «Estamos para nosotras» sobre la situació actual de l’abortament a Argentina
Divendres 27 de març a les 20h – Kafeta Drag a càrrec de l’Atelier Drag
_________________________________________
DIMARTS 3 DE MARÇ
11:00h-13:00h – Autodefensa no mixta (grup tancat)
17:30h – Salut entre totxs
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:30h-20:00h – Wing Tsun (iniciació, grup obert)
19:30h-21:30h – Xarxa d’Aliments (avui grup tancat) (xarxalimentsgracia@gmail.com)
DIMECRES 4 DE MARÇ
10:00-12:30h – Muay Thai (grup tancat)
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-21:00h – Costura
18:00h-19:00h – Tai-txi
18:00h – Assemblea quinzenal
19:00h – Grup de salut de la Vila de Gràcia
19:00h – Gràcia cap on vas?
19:00h-20:00h – Capoeira
19:30h-21:30h – Teatre
DIJOUS 5 DE MARÇ
17:30h-19:00h – Txiki Bang Bank
18:00h-21:00h – Teler de cintura
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-21:00h – Telar de cintura
18:00h-21:00h – El Atelier Drag (per més informació elatelierdrag@gmail.com)
18:30h-21:00h – Wing Tsun (avançat, grup tancat)
DIVENDRES 6 DE MARÇ
10:00-12:30h – Muay Thai (grup tancat)
18:30h – Hacklab no mixte
19h – Presentació nou FatZine El Puchero, del Komando Gordix & Jam poètica. Més info i cartell aquí.
DISSABTE 7 DE MARÇ
12h – Assemblea de tots els grups del gimnàs.
DIUMENGE 8 DE MARÇ
El Banc serà espai de suport de la vaga feminista del 8M. Estigueu atentes a més informació.
DILLUNS 9 DE MARÇ
10:00-12:30h – Muay Thai (grup tancat)
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-19:00h – Tai Txi
18:30h – Expressió corporal
19:00h – Assemblea oberta d’activitats
Activitats del 25 de febrer al 2 de març
AQUESTA SETMANA DESTAQUEM:
Dijous 27 de febrer a les 17:30h – Presentació de l’espai del Txiki Bank Bang. Més info i cartell aquí.
Divendres 28 de febrer a les 19h – Taller d’iniciació a Python (llenguatge de programació) a càrrec del HackLab Feminista. Obert a tothom – nivell bàsic. Cal portar ordinador. Més info i cartell aquí.
Dissabte 29 de febrer a les 10h – Jornada de curro
ACTIVITATS FORA DE CALENDARI:
Divendres 6 de març a les 19h – Presentació nou FatZine El Puchero, del Komando Gordix & Jam poètica. Més info i cartell aquí.
_________________________________________
DIMARTS 25 DE FEBRER
11:00h-13:00h – Autodefensa no mixta (grup tancat)
17:30h – Salut entre totxs
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:30h-20:00h – Wing Tsun (iniciació, grup obert)
19:30h-21:30h – Xarxa d’Aliments (avui grup obert) (xarxalimentsgracia@gmail.com)
DIMECRES 26 DE FEBRER
10:30h-12:00h – Muay Thai nivell avançat (grup tancat)
12:00h-13:30h – Muay Thai nivell principiants (grup tancat | Últimes places, contactar amb activitatsbanc@riseup.net)
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-21:00h – Costura
18:00h-19:00h – Tai-txi (avui al Jardí del Silenci)
19:00h-20:00h – Capoeira
19:30h-21:30h – Teatre
DIJOUS 27 DE FEBRER
17:30h-19:00h – Txiki Bang Bank: Presentació de l’espai del Txiki Bank Bang. Més info i cartell aquí.
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-21:00h – Teler de cintura
18:00h-21:00h – El Atelier Drag (per més informació elatelierdrag@gmail.com)
18:30h-21:00h – Wing Tsun (avançat, grup tancat)
DIVENDRES 28 DE FEBRER
10:30h-12:00h – Muay Thai nivell avançat (grup tancat)
12:00h-13:30h – Muay Thai nivell principiants (grup tancat | Últimes places, contactar amb activitatsbanc@riseup.net)
19:00h – Taller d’iniciació a Python (llenguatge de programació) a càrrec del HackLab Feminista. Obert a tothom – nivell bàsic. Cal portar ordinador. Més info i cartell aquí.
DISSABTE 29 DE FEBRER
10:00h – JORNADA DE CURRO. VINE!! 🙂
DIUMENGE 1 DE MARÇ
Tancat
DILLUNS 2 DE MARÇ
10:30h-12:00h – Muay Thai nivell avançat (grup tancat)
12:00h-13:30h – Muay Thai nivell principiants (grup tancat | Últimes places, contactar amb activitatsbanc@riseup.net)
18:00h-21:00h – Botiga gratis
18:00h-19:00h – Tai-Txi
18:30h- 21:00h – Expressió corporal
19:00h – Assemblea oberta d’activitats
El Txiki Bank Bang és un espai de joc 0-6anys ubicat al Banc Expropiat de la Vila de Gràcia.
Ens vam organitzar per crear un espai autogestionat on les criatures siguin les protagonistes del seu aprenentatge vital, les adultes intervenim el menys possible en el joc i en el desenvolupament motriu dels infants.
Portem uns mesos adequant l’espai, recollint materials pedagògics, compartint experiències de maternitats i paternitats..
Vam fer una primera presentació i festa d’inauguració el passat mes de maig i ara iniciem la fase d’obrir-nos poc a poc al barri, per fer de l’espai un lloc de trobada i suport mutu.
Al barri de Gràcia hi ha molts espais d’educació viva, però la majoria són privats, s’ha de pagar per participar-hi i, en molts casos, esdevenen espais elitistes. La criança no és un negoci, és un moment fonamental de les nostres vides i és la llavor per transformar el món en què vivim. És per això que volem assumir-la de forma comunitària, compartint la responsabilitat que suposa, perquè compartida és com més la gaudim.
Creiem que el projecte educatiu ha de ser afí a un projecte transformador més ampli, que qüestioni les lògiques mercantilitzadores al barri que precaritzen les nostres vides, que ens expulsen i que ens allunyen del món que volem per a nosaltres i per als nostres infants. No volem criar en bombolles de suport mutu, volem que el suport mutu s’extengui molt més enllà de la criança. És per això que donem suport al projecte del Banc Expropiat en la seva totalitat.
Expropiem bancs! recuperem CAPS! teixim comunitat!
La criança lliure, compartida i combativa, és salut!
“Adulto! renuncia a tus privilegios” – All Children Are Beautiful
TBB
