Com ja s’ha expressat en comunicats anteriors, el Banc Expropiat està sota amenaça de desallotjament des de gener, demanat per CatSalut i la Tresoreria General de la Seguretat Social, el primer com a usufructuari i, per tant, responsable de l’ús del local, i la segona com a propietària de l’immoble. Demanen un desallotjament cautelar que ha estat acceptat per fiscalia degut a que hem expressat amb fets la nostra voluntat de quedar-nos a l’espai les diverses vegades que ens han demanat que marxéssim.
Així doncs, el Banc Expropiat es troba per tercera vegada en els més de sis anys d’història del projecte sota amenaça imminent de desallotjament. Malgrat això, tenim la voluntat de tirar endavant el projecte com hem fet fins ara; creant vincles comunitaris a Gràcia a través del suport mutu, la solidaritat i l’autogestió com a alternatives reals al sistema absurd i inhumà en el que vivim, on tot es compra i tot es ven.
De la mateixa manera que les darreres vegades, resistirem. Resistirem perquè és una manera d’oposar-nos a la violència estructural, sistèmica i sistemàtica del poder de l’Estat capitalista a la qual estem exposades. Resistirem perquè el projecte en si és resistència, perquè obrir cada tarda les portes de l’espai és en si una manera de mostrar la fermesa del projecte.
Resistirem perquè formem part del barri, perquè el Banc Expropiat és un projecte resilient.
No volem deixar un espai que hem arreglat, preparat i cuidat amb cura i amor, un espai on ha estat possible la creació de grups que posen la salut com a centre de l’activitat. La salut entesa com un tot: suport mutu és salut, crear vincles comunitaris és salut. Autogestió és salut. Ecologisme és salut. La criança dels infants és salut.
Els altres desallotjaments han estat un cop dur per a nosaltres, i aquest cop no serà una excepció, però no ens resignem. Seguim confiant en una manera de fer i de viure que planta cara a la societat malalta en la que vivim. Per això mantindrem l’espai viu fins al final amb les forces que tinguem, mesurant-les en tot moment per evitar que el desgast de la resistència ens impedeixi seguir tirant endavant el projecte. Perquè la resistència també és necessària fer-la amb salut.
L’Estat ordena i la Generalitat executa, i és irònic i trist veure com l’entitat suposadament responsable de la gestió de la sanitat a Catalunya sigui la que intenta oposar-se al desenvolupament del projecte. Un projecte que és salut. I un desallotjament que només busca retornar la propietat, per deixar-la en abandó tal com estava abans que li donéssim vida. Creiem important que quedin espais així als barris, que segueixin plantejant alternatives reals a la dinàmica especulativa.
Perquè salut és amor, i defensarem l’espai juntes i amb amor, perquè el banc es queda!!