Sobre el lloguer

– Crònica del conflicte

A mitjans del 2014 el procès judicial que l’empresa Antartic Vintage (propietària del local) havia iniciat contra el Banc Expropiat estava arribant a la seva fi. Davant d’aquesta amenaça de desallotjament, des del Banc Expropiat vam arrencar una campanya per defensar l’espai en la qual es va fer una crida a la resistència i la solidaritat de tothom qui s’estimés el projecte.

El 15 de novembre de 2014 es donava el tret de sortida de la resistència i començava el període durant el qual els Mossos d’Esquadra podien intentar desallotjar-nos, però no ho van fer. Després de dos mesos i mig, el 31 de gener de 2015, el propietari (Manuel Bravo Solano) va demanar paralitzar temporalment l’ordre de desallotjament.

Sis mesos més tard van tenir lloc les eleccions municipals i es va produir un canvi de govern, en què la regidora de CiU del Districte de Gràcia (Maite Fandos) va ser substituïda pel nou regidor de BeComú. L’últim dia del seu mandat, Maite Fandos va comunicar-nos que l’Ajuntament de Barcelona havia signat un contracte amb la propietat per llogar el local.

L’agost de 2015 el nou govern del Districte de Gràcia va proposar-nos fer una reunió en relació a aquest contracte. Moltes de les persones que formem el Banc Expropiat vam acudir a aquesta reunió oberta amb 3 objectius: obtenir més informació sobre les clàusules i condicions d’aquest contracte, deixar clar el nostre posicionament en contra del pagament al propietari de qualsevol tipus de lloguer, i remarcar quina ha estat i seguirà sent la nostra relació amb les institucions: ni s’hi negocia ni se’ls demana res. Durant aquesta reunió, el nou consistori va expressar la seva intenció de rescindir-lo el més aviat possible.

Durant els últims 5 mesos, algunes de nosaltres ens hem presentat diverses vegades a les oficines del Districte per preguntar en quin punt es trobava el procés legal que havia començat en deixar de pagar el lloguer del local. L’última informació que hem rebut és que l’Ajuntament diu que el 31 de desembre de 2015 ha deixat de pagar el lloguer a Antartic Vintage i, per tant, no ha renovat el contracte.

– Explicació del contracte

Ara que hem pogut veure per fi el contracte1, volem explicar la nostra interpretació política de la situació i fer una reflexió sobre els fets.

Aquest contracte entrava en vigor l’1 de gener de 2015 i era d’obligat compliment fins el 31 de desembre de 2015. Durant aquest període, l’Ajuntament de Barcelona ha pagat prop de 60.000 € a Antartic Vintage. A partir del 2016 quedava oberta la posibilitat de renovar el contracte trimestralment fins al 2019.

El contigut del contracte mostra que les clàusules són abusives i que afavoreixen enormement el propietari, ja que el llogater (l’Ajuntament de Barcelona) es compromet a retornar el local buit i desocupat, sense cap desperfecte, reformat, amb les instal·lacions en perfecte funcionament.

Alhora, se’ns confirma la hipòtesi que el contracte va ser signat amb l’objectiu de mantenir la pau social, o el que ens va arribar en paraules de la Maite Fandos: “per evitar pollastres”. L’enèssima mostra més del seu cinisme, ja que ella mateixa ens havia trasmés que “ho havia fet perquè el projecte valia la pena degut a la important tasca social que du a terme al barri”.

– Valoració de la situació actual

Més d’un any després que aquesta històrica figura de CiU posés en marxa aquesta estratègia, ens preguntem com ha canviat la situació de les 4 parts implicades en aquest conflicte.

Així doncs, Maite Fandos ha evitat tacar-se les mans en un moment electoralment complicat i ha postposat un conflicte social que li podria haver esclatat als morros. Aquesta decisió ens va estranyar tant a nosaltres com a moltes altres persones (segurament també a algunes de les votants de CiU), ja que divergeix de la política repressiva que havia exercit aquest govern amb els espais okupats. No obstant això, dins les esferes del poder institucional, aquest gest es pot entendre com una certa habilitat a l’hora de “gestionar” (o en aquest cas, aplaçar) conflictes socials a peu de carrer. Gestos com aquests poden acabar sent útils dins la seva carrera política per garantir-se l’ascens a cotes més altes de poder dins les files de CiU.

Per fer-ho no va dubtar en utilitzar tots aquests diners dels fons públics i entregar-los a una empresa que es dedica exclusivament a especular com és Antartic Vintage. Al 2014 aquesta empresa era la propietària d’un local okupat del qual no podia extreure cap benefici. Ara ha passat a rebre una gran quantitat de diners pel lloguer i el compromís per part de l’Ajuntament de tornar el local buit i facilitar-ne el desallotjament, o seguir pagant. Entenem aquest contracte com una mostra més de la complicitat entre els poders públics i els privats per tal de mantenir la desitjada pau social i els privilegis que els garantitza.

D’aquesta manera, Maite Fandos va posar la pilota a la teulada del nou govern. Per una part, BeComú ha de lidiar amb una part del seu electorat que possiblement no veu amb bons ulls el lloguer d’un local quan les seves habitants no ho han demanat. Per una altra, ha de començar un procés legal bastant complex per deixar de pagar, ja que el propietari té la llei al seu favor i un contracte blindat.

Finalment, aquest conflicte sembla perseguir un últim objectiu: empènyer el Banc Expropiat a una situació contrària als nostres principis i així forçar-nos a institucionalitzar un espai i un projecte que semblava escapar-se de les seves mans. Ho diem perquè, des de fa un temps, hi ha hagut diversos intents per part de la propietat i de les institucions de negociar amb nosaltres una resolució pacífica del conflicte.

Des d’un bon principi, Manuel Bravo Solano ens va intentar sobornar oferint 12.000€ a canvi d’abandonar el local, i quan va paralitzar temporalment l’ordre de desallotjament, demanava fer-ho per tal de negociar amb les ocupants. El contracte de lloguer estipula que BeComú ha d’executar una marxa voluntària i pacífica de l’espai. A més, els representants del Districte han mostrat repetidament la seva voluntat de trobar “altres solucions”, mediar en el conflicte i atendre a les nostres demandes.

Després de tot això exposat, el nostre relat dels fets; al Banc Expropiat tenim clar que continuarem amb la mateixa idea inicial que ens ha dut a ser com i on som. El Banc no es negocia, el Banc no es ven. I a les que no vulguin pollastres, els hi donarem seitan.

Banc Expropiat

Vila de Gràcia

Gener de 2016

1. Font: La Directa, mitjà d’informació per a la transformació social.