Posicionament del Banc Expropiat sobre el referèndum d’autoderminació

Durant aquests dies l’Estat es mostra com el que realment sempre és: una maquinària violenta capaç de forçar les seves pròpies lleis i de passar per sobre de la seva població si creu que l’statu quo es veu amenaçat.

Per a molta gent el referèndum de l’1-O és un pas necessari per poder construir una societat lliure. Malauradament, com a Banc Expropiat no compartim aquest sentiment. El nostre espai és molt heterogeni políticament, i en aquesta diversitat hi ha qui vol la independència i qui considera que en aquesta guerra guanyi qui guanyi sortirem perdent, i totes les possibilitats intermitges imaginables. Per això és molt difícil per a nosaltres posicionar-nos col·lectivament tenint en compte totes les veus del nostre espai.

Tenim més dubtes que certeses sobre què ens pot deparar el futur en relació amb les desigualtats socials que ja patim. Ara bé, tot i que considerem que el que passi amb el referèndum no implicarà una ruptura amb el sistema capitalista i patriarcal actual, sí que creiem que no podem quedar-nos a casa quan el nostre lloc natural de lluita és el carrer, ja que considerem que no fer res seria posicionar-nos amb l’Estat espanyol i la repressió policial.

En aquest mateix context per la independència volem continuar lluitant, no ens quedarem al marge; però ho farem per allò que sempre hem fet: una societat lliure de tot tipus d’opressions i explotacions; una societat sense classes, Estat, patriarcat, en definitiva, sense capitalisme. També serem sinceres, aquestes paraules ara mateix se’ns queden molt grans; i no volem que sembli que tenim molt clar quins passos seguir ara. Dins la complexitat del moment i tot i les contradiccions que aquest context pot generar a algunes, volem intentar trobar la manera de participar al costat de les que lluiten.

Per això, ens hem sumat a la idea de convocar un Comitè de Defensa de Barri. Un espai unitari on poder trobar uns punts mínims, però necessaris, des d’on poder aportar com a Banc Expropiat.

Per aconseguir-ho hem de ser al carrer, amb les nostres iguals, amb aquelles que estiguin disposades a decidir-ho tot. Perquè la vida és massa important per deixar que siguin els governs de torn els que ens diguin sobre què podem autodeterminar-nos i sobre què no.

Hem nascut amb la capacitat de decidir-ho tot. Hi renunciarem?

L’1-O sols és el principi, decidim-ho tot!
Només des del carrer ho aconseguirem!
Sempre amb el poble, mai amb les institucions!

Tot està per fer i tot és possible

Vila de Gràcia
25 de setembre del 2017

Anuncis

Amor a les companyes, odi als bancs

En suport a la companya presa a Alemanya acusada d’expropiar una sucursal bancària

Desnonaments, estafes hipotecàries, inversions a la indústria armamentística, corporacions que destrossen el territori, finançament de guerres, manipulació dels mitjans d’informació, multinacionals que exploten treballadores, fons d’inversió que dicten les polítiques econòmiques, especulació i corrupció, violència immobiliària i un llarg etcètera.

Són molts els motius que ens poden portar a identificar els bancs com un enemic, per allò que fan i pel que representen: la relació directa entre diners i poder. La seva raó de ser és el lucre i la usura a costa del nostre patiment, la nostra angoixa i el nostre esgotament. El seu robatori es produeix de forma generalitzada, dia a dia. L’espoli constant al qual ens volen sotmetre és el que fa que l’esquerda entre rics i pobres cada cop sigui més gran.

Els bancs es venen com a guardians dels diners i pretenen que aspirem a les falses comoditats, seguretat i oportunitats que ens brinden. Per fer-ho, ens ofereixen crèdits, hipoteques, invertir en accions i preferents a canvi de la nostra esclavitud i submissió. Salaris, factures, transferències, impostos, herències. Tot passa per les seves mans, i així intenten tenir el control de les nostres vides.

I si poguéssim subvertir aquesta situació? Posar fi als bancs, als diners i a les relacions socials que generen? I si ataquéssim el problema d’arrel? Podríem començar recuperant una part del que ens estan robant? Si tinguéssim un armari ple de roba invisible, no expropiaríem un banc?

La consciència i la memòria col·lectiva ens recorden com durant molt de temps l’expropiació de bancs ha estat una pràctica realitzada i recolzada per molta gent, era considerada una forma de rebel·lió de les oprimides mitjançant l’acció directa. Un intent d’equilibrar la balança.

Diuen que en aquest món els diners són el que mana, però recordem que només manaran si nosaltres obeïm. Els bancs poden semblar monstres gegants i poderosos contra els quals poca cosa es pot fer, però l’experiència ens mostra que la força de la solidaritat i la lluita a peu de carrer són les nostres millors armes.

Nosaltres vam ocupar un espai gairebé sis anys enrere en un intent d’arrencar-lo de les mans de Catalunya Caixa per donar-li un ús col·lectiu. Per això el vam anomenar Banc Expropiat, perquè volíem assenyalar els bancs com a responsables i alhora imaginar un món on els diners no condicionin les nostres vides; perquè creiem que un projecte de caràcter constructiu també ha de contribuir a la destrucció de tot allò que ens impedeix ser lliures.

Entre el 2013 i el 2014 es van dur a terme diverses campanyes contra Catalunya Caixa que van aconseguir aturar fins a tres cops les amenaces de desallotjament del Banc Expropiat. Paral·lelament, a molts pobles, barris i ciutats de la península també es van ocupar una gran quantitat de sucursals bancàries abandonades per convertir-los en centres socials i espais alliberats, alguns dels quals encara resisteixen.

És lògic que l’Estat defensi aquest símbol del capitalisme amb tots els mecanismes que té al seu abast: policies que ens assalten, segresten i espien per efectuar detencions i obtenir informació; investigadors que recullen i analitzen suposades proves per incriminar-nos; jutges que volen imposar un càstig exemplar; fiscals que intenten ampliar les condemnes; mitjans de manipulació que presenten els bancs com a víctimes dels atacs i expropiacions i a l’hora amaguen els seus assassinats; lleis que els protegeixen i reprimeixen a qui els fa front; institucions i carcellers que ens empresonen; governs que utilitzen els seus recursos econòmics per salvar els bancs de la crisi i la fallida a la qual estan abocats.

Tot això, però, no ens ha d’espantar, frustrar, fer-nos retrocedir ni fer-nos creure que no hi podem fer res. Al contrari, això significa que estem posant el dit allà on fa mal. Veiem que la lluita és la manera que tenim d’alliberar-nos de la misèria que ens imposen els bancs i els mecanismes capitalistes de l’Estat i que la seva repressió ens porta a la solidaritat, que és el que realment ens fa fortes.

El judici a les companyes acusades d’expropiar un banc a Alemanya ha suposat més d’un any de presó preventiva per a les 2 companyes detingudes a Barcelona durant la primavera de 2016. El 7 de juny de 2017 el jutje va dictar la sentència: absolució per a un d’ells i condemna de 7 anys i mig de presó per l’altre. Per una banda, celebrem l’absolució i l’alliberament del company a qui l’Estat Alemany ha tingut empresonat a l’espera de judici. Per l’altre, la condemna de la nostra companya ens omple els ulls de llàgrimes, en una barreja de tristesa i ràbia. Però no volem caure en el pessimisme i la desídia, aquestes llàgrimes són les que ens donen la força per continuar desitjant mil bancs expropiats.

Solidaritat amb les que lluiten. A terra els bancs, les presons i el sistema que les necessita!

1499076793308

“Los bancos son una basura. Tira tu basura al banco.”

 

Desallotjament de la Sucursal? Preparem la defensa del Banc Expropiat!

La propietat ens denuncia i la justícia ens cita a declarar…

A finals de març del 2017 vam rebre una notificació dels jutjats de Barcelona dirigida als ignorats ocupants (1) de Travessera de Gràcia 173 que ens citava a comparèixer a un judici verbal de desnonament per precari. (2) Se’ns cita a declarar per tal de respondre a la demanda que la propietat del local ha iniciat contra nosaltres per l’ocupació de la Sucursal del Banc Expropiat.

La propietat indica que la quantia de la demanda és de 24.000 € (corresponents al pagament dels 10 mesos de lloguer que no ha rebut de les ocupants) i suplica al jutjat que s’encarregui de tornar la possessió del local a les seves propietàries, a més a més de voler-nos condemnar a pagar les costes del judici.

Donat que cap de nosaltres va comparèixer als jutjats per tal d’identificar-se com a ocupant de l’immoble, l’administració de justícia ens va declarar en rebel·lia processal, realitzant així el judici verbal sense nosaltres.

…però no tenim res a declarar davant d’un jutjat…

Sabem que la justícia no és un agent neutral en aquest conflicte. Com ja ha quedat demostrat en moltíssimes ocasions, la justícia obeeix als interessos de les classes dominants i pretén condemnar-nos a les oprimides a una posició de submissió i obediència a les seves lleis que tan sols serveixen per mantenir l’ordre social, polític i econòmic.

Nosaltres hem decidit no jugar aquesta carta, pel caràcter i l’objectiu que tenia l’ocupació de la Sucursal i perquè sabem de la frustració i la ràbia que genera formar part d’un joc on les cartes estan marcades i on el guanyador està decidit abans de començar la partida.

la nostra resposta la trobaran als carrers!

L’ocupació de la Sucursal responia a la necessitat que tenia el projecte del Banc Expropiat de tenir un espai físic on poder seguir desenvolupant la nostra activitat política i, alhora, també volíem utilitzar aquesta ocupació com una eina per denunciar l’especulació immobiliària, lluitar contra la propietat privada que la genera i reivindicar la col·lectivització i l’expropiació com una pràctica totalment legítima.

Les diferents formes que tenim de respondre a un desallotjament ens serveixen per visibilitzar el conflicte que genera les desigualtats en les quals es basa el sistema capitalista i és una forma d’oposar-nos a l’autoritat exercida per l’Estat i els seus mecanismes, tant judicials com policials. També ens serveixen per prendre consciència de la força de la nostra acció col·lectiva i per enviar un missatge de confrontació als especuladors i a la resta de responsables dels processos de gentrificació i elitització que patim al barri.

Per aquests motius hem decidit no abandonar l’espai i no marxar voluntàriament de la Sucursal. Així doncs, mantindrem totes les activitats durant l’horari d’obertura habitual perquè creiem important seguir donant vida a l’espai i el projecte.

A finals d’abril, el Jutjat de Primera Instancia nº32 de Barcelona ha emès la sentència en la qual ens condemna a abandonar la Sucursal, pagar les costes de judici i —atenció—! no «inquietar o pertorbar» les propietàries un cop haguessin recuperat el local. Segons els terminis judicials el llançament (3) es podria efectuar a partir de principis de juny.

Per ara no tenim cap data concreta pel desallotjament. Durant les pròximes setmanes es faran públiques algunes informacions sobre les propietàries de la Sucursal, un altre cas d’especulació immobiliària protagonitzat per particulars o «petites» propietàries que guarda certes similituds amb el cas de la família Bravo Solano (responsable del desallotjament del Banc Expropiat). També anunciarem quines accions volem dur a terme per respondre a aquesta amenaça de desallotjament i us comunicarem les diverses formes de solidaritzar-vos i participar d’aquest procés.

Si teniu qualsevol dubte, comentari o aportació podeu dirigir-vos directament a la Sucursal del Banc Expropiat o enviar-nos un correu a: elbanc[at]riseup.net

Més informació a:

– La Sucursal del Banc Expropiat: Travessera de Gràcia 173
– Bloc: http://www.bancexpropiatgracia.wordpress.com
– Twitter: @Banc_Expropiat

Banc Expropiat
15 de maig del 2017, Vila de Gràcia

1 Terme que s’utilitza per referir-se a les ocupants de l’immoble quan els jutjats no han identificat cap persona com a tal.

2 Tipus de procediment judicial que s’utilitza per desallotjar un immoble per la via civil.

3 En aquest tipus de procediment, la data de llançament (primer intent de desallotjament) sol ser el dia en que la comitiva judicial, probablement acompanyada d’alguna patrulla dels mossos d’esquadra i de les representants de la propietat, es persona al local per comprovar si les ocupants han marxat voluntàriament.

Nous moviments al local del Banc Expropiat

img_20170223_121026

Vuit mesos després del primer desallotjament del Banc Expropiat, el seu propietari ha decidit tornar a obrir l’expugnable búnker en què l’havia convertit.

Dilluns 23 de gener de 2017 es van presentar davant del local els seus propietaris, Manuel Bravo Solano i el seu pare, Francisco Bravo Rodríguez (conegut com “el mafiós”), amb una actitud bastant hostil.

Venien acompanyats d’un grup d’operaris de l’empresa STM, coneguda per instal·lar portes “anti-okupa” a pisos i locals abandonats i per col·laborar amb Desokupa, una pseudo-empresa de sicaris amateurs que, amb més pena que glòria i amb bastant poc èxit, ha intentat varies vegades desallotjar habitatges i espais ocupats.

Durant aquestes setmanes, els operaris han estat buidant el local i hi han començat a fer obres de reforma. En un principi contemplàvem la possibilitat que la propietat del local hagués canviat de mans, però el fet que Francisco Bravo Solano hagi estat varies vegades davant del local controlant el transcurs de les obres ens fa sospitar que la seva empresa, Antartic Vintage S.L., segueix ostentant la titularitat de l’immoble.

Vuit mesos d’abandonament, pols i foscor ens mostren que el propietari no tenia molta pressa per vendre i obrir el local o que estava esperant una gran oferta de compra per part de l’Ajuntament o d’alguna marca que volgués aprofitar l’impacte mediàtic que va tenir el desallotjament del Banc Expropiat. Les dues hipòtesis entren dins de la lògica de l’especulació immobiliària.

El futur d’aquest espai ens és incert, però ens preocupa que es pugui convertir en un altre dels negocis que afavoreixen la gentrificació (una botiga de productes “bio-pijos” a granel, una barberia, un bar de moda o un establiment de menjar per emportar) perquè som conscients de com ens afecta l’increment d’aquest tipus de negocis en el nostre dia a dia. Fantasiem amb la idea que Manuel Bravo Solano vulgui establir allà una oficina d’alguna de les seves immobiliàries, que Catalunya Caixa – BBVA vulgui expandir-se i tornar-hi a obrir una sucursal bancària o que l’Ajuntament hi traslladi la seva oficina de serveis socials, per la ironia de la situació.

El problema que es trobarà qui hi vulgui establir un negoci és que, vulguem o no, aquest espai s’ha convertit en un símbol; i els símbols tenen el valor que nosaltres els vulguem donar. Quan un possible comprador vegi l’anunci del local situat a Travessera de Gràcia 181, no només hi veurà els metres quadrats de superfície, la seva localització, els metres de façana i les possibilitats comercials del local. També hi trobarà cinc anys de vida i de projecte, mesos de resistència i molts intents de reocupació.

Acabi com acabi aquest local, per nosaltres ara mateix continua sent un espai de lluita contra la propietat privada, l’especulació i la gentrificació i una eina de pressió cap a la família Bravo Solano. Sabem de primera mà que el propietari esperava obrir-hi un negoci l’estiu de 2014 i començar a extreure’n un benefici econòmic. El fet és que, a dia d’avui, aquest local segueix generant pèrdues a un especulador.

El nostre objectiu continua sent el mateix, perquè creiem que aquest espai havia de ser el Banc Expropiat i no volem que sigui un negoci rendible per a la família Bravo Solano.

23 de febrer del 2017

Vila de Gràcia

La situació del Banc Expropiat després del «Banc Amagat»

serveimage

Ja fa més de dos mesos del «Banc Amagat», l’últim intent de tornar al Banc Expropiat, i, encara que no ho vam aconseguir, seguim valorant quins seran els nostres següents passos.

D’una banda perquè, com hem assenyalat diverses vegades, el Banc Expropiat –com a espai físic– té més significat simbòlic que el local en si mateix. No només ha estat un punt neuràlgic de l’activitat del barri, com a font de resistència activa gràcies al valor propi del projecte, sinó que també té un valor simbòlic tant en l’imaginari com en la pràctica quotidiana davant l’inexorable avanç de l’elitització a Gràcia.

Des d’aquest intent d’ocupació hem avaluat els errors i els encerts de les últimes accions que hem portat a terme i hem replantejat l’ús que donem i que volem donar a la Sucursal, l’espai que vam ocupar el mes d’agost. Encara que la nostra idea sempre ha estat que aquest espai no sigui el nou Banc Expropiat –tant per la nostra obstinació en tornar a l’antiga seu com per la mida d’aquest local, que no permet desenvolupar gran part de les activitats que formen part del nostre dia a dia– fins ara ha complit la funció que havia de desenvolupar: acollir les activitats del Banc (la Xarxa d’Aliments, el taller de costura, la botiga gratis, el cinefòrum…) que mai han deixat de funcionar i servir com a base per a la resta d’activitats.

També veiem la necessitat urgent de recuperar la pràctica quotidiana i de no caure en una bombolla teòrica, és a dir, aprendre dels errors i dels encerts i posar en pràctica les idees i els conceptes que hem desenvolupat en la teoria però que ens costa portar a la pràctica. Redefinir els conceptes que han estat el nostre eix i veure com podem continuar desenvolupant-los o com comencem a fer-los realitat, conceptes com les xarxes de suport, l’ajuda mútua i la militància. Per això, ens torna a tocar mirar cap endins i valorar com seguir donant forma a aquest projecte, si adeqüem aquest espai perquè sigui la seu fixa d’algunes activitats i buscar la manera de seguir fent créixer el projecte que tenim en marxa.

Tot això fent els malabarismes necessaris per no deixar de banda el suport a les detingudes i/o identificades. En un breu resum, actualment hi ha deu persones (cinc per la reocupació del Banc Sorpresa, dues pel segon dia i tres pel dia de l’«enfarinada») que ja han patit una detenció i que han hagut d’anar a declarar en instrucció davant el jutge. Una altra persona va ser detinguda i per ara no l’han tornat a citar per declarar. S’ha arxivat provisionalment la causa contra les divuit persones per l’última reocupació del Banc Expropiat i la que va romandre 72 hores dins el Banc, i també s’ha arxivat la causa contra les dues persones identificades el primer dia del desallotjament. No descartem noves detencions, tant de persones identificades d’una manera o d’una altra durant els dies del desallotjament com d’altres persones.

Per dur a terme els dos últims intents de reocupació vam fer una crida demanant ajuda econòmica, i ara la mantenim per poder cobrir totes les despeses legals (relacionat amb això, vegeu un comunicat antirepressiu de fa dos anys). Com a Banc Expropiat anem fent activitats fora de l’espai per recaptar diners, però necessitem el suport d’altra gent perquè aquestes activitats no ens xuclin les energies que ens queden per seguir enfortint el projecte.

Una vegada més, volem agrair tot el suport rebut a les nostres idees quixotesques, de la mateixa manera que agraïm les crítiques als mètodes o a les estratègies desenvolupades o la no utilització de determinades eines. Seguim pensant que una de les millors eines que tenim és el suport mutu, el qual també es basa en la crítica constructiva i en el diàleg amb les nostres companyes. Les diferències també ens fan fortes.

20 de febrer del 2017

Vila de Gràcia

El Banc Expropiat ha estat reokupat de nou (IV)

Avui hem tornat a entrar al Banc. Ho hem fet perquè el Banc Expropiat és un espai ple de vida i el projecte segueix viu. Perquè no podem permetre que el local generi un benefici econòmic al propietari Manuel Bravo Solano, un especulador de cap a peus.

Considerem que el Banc -com tots els espais alliberats- és de qui l’utilitza i no de qui en treu un profit econòmic a costa de la misèria dels altres. La historia d’aquest local és un dels exemples més explícits del procès de gentrificació que viu la Vila de Gràcia i que les veïnes patim dia a dia.

Per això, des del primer desallotjament hem plantat cara de divereses maneres a Manuel Bravo Solano. Durant dues setmanes ens vam mobilitzar per tornar a entrar, assenyalant als responsables, vam reokupar de nou l’espai dos cops i al llarg dels darrers mesos hem organitzat gairebé cada dia de la setmana un punt d’informació a la cantonada del Banc.

Des de l’agost hem traslladat les activitats a la Sucursal però avui ha arribat el moment de recuperar un espai que pertany al barri desde fa 5 anys. La solidaritat, l’autogestió i el suport mutu són el nostre camí per construir la Gràcia que volem.

Manuel Bravo Solano, fora del barri! El Banc Expropiat es queda a Gràcia.

27 de novembre del 2016