Amor a les companyes, odi als bancs

En suport a la companya presa a Alemanya acusada d’expropiar una sucursal bancària

Desnonaments, estafes hipotecàries, inversions a la indústria armamentística, corporacions que destrossen el territori, finançament de guerres, manipulació dels mitjans d’informació, multinacionals que exploten treballadores, fons d’inversió que dicten les polítiques econòmiques, especulació i corrupció, violència immobiliària i un llarg etcètera.

Són molts els motius que ens poden portar a identificar els bancs com un enemic, per allò que fan i pel que representen: la relació directa entre diners i poder. La seva raó de ser és el lucre i la usura a costa del nostre patiment, la nostra angoixa i el nostre esgotament. El seu robatori es produeix de forma generalitzada, dia a dia. L’espoli constant al qual ens volen sotmetre és el que fa que l’esquerda entre rics i pobres cada cop sigui més gran.

Els bancs es venen com a guardians dels diners i pretenen que aspirem a les falses comoditats, seguretat i oportunitats que ens brinden. Per fer-ho, ens ofereixen crèdits, hipoteques, invertir en accions i preferents a canvi de la nostra esclavitud i submissió. Salaris, factures, transferències, impostos, herències. Tot passa per les seves mans, i així intenten tenir el control de les nostres vides.

I si poguéssim subvertir aquesta situació? Posar fi als bancs, als diners i a les relacions socials que generen? I si ataquéssim el problema d’arrel? Podríem començar recuperant una part del que ens estan robant? Si tinguéssim un armari ple de roba invisible, no expropiaríem un banc?

La consciència i la memòria col·lectiva ens recorden com durant molt de temps l’expropiació de bancs ha estat una pràctica realitzada i recolzada per molta gent, era considerada una forma de rebel·lió de les oprimides mitjançant l’acció directa. Un intent d’equilibrar la balança.

Diuen que en aquest món els diners són el que mana, però recordem que només manaran si nosaltres obeïm. Els bancs poden semblar monstres gegants i poderosos contra els quals poca cosa es pot fer, però l’experiència ens mostra que la força de la solidaritat i la lluita a peu de carrer són les nostres millors armes.

Nosaltres vam ocupar un espai gairebé sis anys enrere en un intent d’arrencar-lo de les mans de Catalunya Caixa per donar-li un ús col·lectiu. Per això el vam anomenar Banc Expropiat, perquè volíem assenyalar els bancs com a responsables i alhora imaginar un món on els diners no condicionin les nostres vides; perquè creiem que un projecte de caràcter constructiu també ha de contribuir a la destrucció de tot allò que ens impedeix ser lliures.

Entre el 2013 i el 2014 es van dur a terme diverses campanyes contra Catalunya Caixa que van aconseguir aturar fins a tres cops les amenaces de desallotjament del Banc Expropiat. Paral·lelament, a molts pobles, barris i ciutats de la península també es van ocupar una gran quantitat de sucursals bancàries abandonades per convertir-los en centres socials i espais alliberats, alguns dels quals encara resisteixen.

És lògic que l’Estat defensi aquest símbol del capitalisme amb tots els mecanismes que té al seu abast: policies que ens assalten, segresten i espien per efectuar detencions i obtenir informació; investigadors que recullen i analitzen suposades proves per incriminar-nos; jutges que volen imposar un càstig exemplar; fiscals que intenten ampliar les condemnes; mitjans de manipulació que presenten els bancs com a víctimes dels atacs i expropiacions i a l’hora amaguen els seus assassinats; lleis que els protegeixen i reprimeixen a qui els fa front; institucions i carcellers que ens empresonen; governs que utilitzen els seus recursos econòmics per salvar els bancs de la crisi i la fallida a la qual estan abocats.

Tot això, però, no ens ha d’espantar, frustrar, fer-nos retrocedir ni fer-nos creure que no hi podem fer res. Al contrari, això significa que estem posant el dit allà on fa mal. Veiem que la lluita és la manera que tenim d’alliberar-nos de la misèria que ens imposen els bancs i els mecanismes capitalistes de l’Estat i que la seva repressió ens porta a la solidaritat, que és el que realment ens fa fortes.

El judici a les companyes acusades d’expropiar un banc a Alemanya ha suposat més d’un any de presó preventiva per a les 2 companyes detingudes a Barcelona durant la primavera de 2016. El 7 de juny de 2017 el jutje va dictar la sentència: absolució per a un d’ells i condemna de 7 anys i mig de presó per l’altre. Per una banda, celebrem l’absolució i l’alliberament del company a qui l’Estat Alemany ha tingut empresonat a l’espera de judici. Per l’altre, la condemna de la nostra companya ens omple els ulls de llàgrimes, en una barreja de tristesa i ràbia. Però no volem caure en el pessimisme i la desídia, aquestes llàgrimes són les que ens donen la força per continuar desitjant mil bancs expropiats.

Solidaritat amb les que lluiten. A terra els bancs, les presons i el sistema que les necessita!

1499076793308

“Los bancos son una basura. Tira tu basura al banco.”

 

Anuncis

Desallotjament de la Sucursal? Preparem la defensa del Banc Expropiat!

La propietat ens denuncia i la justícia ens cita a declarar…

A finals de març del 2017 vam rebre una notificació dels jutjats de Barcelona dirigida als ignorats ocupants (1) de Travessera de Gràcia 173 que ens citava a comparèixer a un judici verbal de desnonament per precari. (2) Se’ns cita a declarar per tal de respondre a la demanda que la propietat del local ha iniciat contra nosaltres per l’ocupació de la Sucursal del Banc Expropiat.

La propietat indica que la quantia de la demanda és de 24.000 € (corresponents al pagament dels 10 mesos de lloguer que no ha rebut de les ocupants) i suplica al jutjat que s’encarregui de tornar la possessió del local a les seves propietàries, a més a més de voler-nos condemnar a pagar les costes del judici.

Donat que cap de nosaltres va comparèixer als jutjats per tal d’identificar-se com a ocupant de l’immoble, l’administració de justícia ens va declarar en rebel·lia processal, realitzant així el judici verbal sense nosaltres.

…però no tenim res a declarar davant d’un jutjat…

Sabem que la justícia no és un agent neutral en aquest conflicte. Com ja ha quedat demostrat en moltíssimes ocasions, la justícia obeeix als interessos de les classes dominants i pretén condemnar-nos a les oprimides a una posició de submissió i obediència a les seves lleis que tan sols serveixen per mantenir l’ordre social, polític i econòmic.

Nosaltres hem decidit no jugar aquesta carta, pel caràcter i l’objectiu que tenia l’ocupació de la Sucursal i perquè sabem de la frustració i la ràbia que genera formar part d’un joc on les cartes estan marcades i on el guanyador està decidit abans de començar la partida.

la nostra resposta la trobaran als carrers!

L’ocupació de la Sucursal responia a la necessitat que tenia el projecte del Banc Expropiat de tenir un espai físic on poder seguir desenvolupant la nostra activitat política i, alhora, també volíem utilitzar aquesta ocupació com una eina per denunciar l’especulació immobiliària, lluitar contra la propietat privada que la genera i reivindicar la col·lectivització i l’expropiació com una pràctica totalment legítima.

Les diferents formes que tenim de respondre a un desallotjament ens serveixen per visibilitzar el conflicte que genera les desigualtats en les quals es basa el sistema capitalista i és una forma d’oposar-nos a l’autoritat exercida per l’Estat i els seus mecanismes, tant judicials com policials. També ens serveixen per prendre consciència de la força de la nostra acció col·lectiva i per enviar un missatge de confrontació als especuladors i a la resta de responsables dels processos de gentrificació i elitització que patim al barri.

Per aquests motius hem decidit no abandonar l’espai i no marxar voluntàriament de la Sucursal. Així doncs, mantindrem totes les activitats durant l’horari d’obertura habitual perquè creiem important seguir donant vida a l’espai i el projecte.

A finals d’abril, el Jutjat de Primera Instancia nº32 de Barcelona ha emès la sentència en la qual ens condemna a abandonar la Sucursal, pagar les costes de judici i —atenció—! no «inquietar o pertorbar» les propietàries un cop haguessin recuperat el local. Segons els terminis judicials el llançament (3) es podria efectuar a partir de principis de juny.

Per ara no tenim cap data concreta pel desallotjament. Durant les pròximes setmanes es faran públiques algunes informacions sobre les propietàries de la Sucursal, un altre cas d’especulació immobiliària protagonitzat per particulars o «petites» propietàries que guarda certes similituds amb el cas de la família Bravo Solano (responsable del desallotjament del Banc Expropiat). També anunciarem quines accions volem dur a terme per respondre a aquesta amenaça de desallotjament i us comunicarem les diverses formes de solidaritzar-vos i participar d’aquest procés.

Si teniu qualsevol dubte, comentari o aportació podeu dirigir-vos directament a la Sucursal del Banc Expropiat o enviar-nos un correu a: elbanc[at]riseup.net

Més informació a:

– La Sucursal del Banc Expropiat: Travessera de Gràcia 173
– Bloc: http://www.bancexpropiatgracia.wordpress.com
– Twitter: @Banc_Expropiat

Banc Expropiat
15 de maig del 2017, Vila de Gràcia

1 Terme que s’utilitza per referir-se a les ocupants de l’immoble quan els jutjats no han identificat cap persona com a tal.

2 Tipus de procediment judicial que s’utilitza per desallotjar un immoble per la via civil.

3 En aquest tipus de procediment, la data de llançament (primer intent de desallotjament) sol ser el dia en que la comitiva judicial, probablement acompanyada d’alguna patrulla dels mossos d’esquadra i de les representants de la propietat, es persona al local per comprovar si les ocupants han marxat voluntàriament.

Nous moviments al local del Banc Expropiat

img_20170223_121026

Vuit mesos després del primer desallotjament del Banc Expropiat, el seu propietari ha decidit tornar a obrir l’expugnable búnker en què l’havia convertit.

Dilluns 23 de gener de 2017 es van presentar davant del local els seus propietaris, Manuel Bravo Solano i el seu pare, Francisco Bravo Rodríguez (conegut com “el mafiós”), amb una actitud bastant hostil.

Venien acompanyats d’un grup d’operaris de l’empresa STM, coneguda per instal·lar portes “anti-okupa” a pisos i locals abandonats i per col·laborar amb Desokupa, una pseudo-empresa de sicaris amateurs que, amb més pena que glòria i amb bastant poc èxit, ha intentat varies vegades desallotjar habitatges i espais ocupats.

Durant aquestes setmanes, els operaris han estat buidant el local i hi han començat a fer obres de reforma. En un principi contemplàvem la possibilitat que la propietat del local hagués canviat de mans, però el fet que Francisco Bravo Solano hagi estat varies vegades davant del local controlant el transcurs de les obres ens fa sospitar que la seva empresa, Antartic Vintage S.L., segueix ostentant la titularitat de l’immoble.

Vuit mesos d’abandonament, pols i foscor ens mostren que el propietari no tenia molta pressa per vendre i obrir el local o que estava esperant una gran oferta de compra per part de l’Ajuntament o d’alguna marca que volgués aprofitar l’impacte mediàtic que va tenir el desallotjament del Banc Expropiat. Les dues hipòtesis entren dins de la lògica de l’especulació immobiliària.

El futur d’aquest espai ens és incert, però ens preocupa que es pugui convertir en un altre dels negocis que afavoreixen la gentrificació (una botiga de productes “bio-pijos” a granel, una barberia, un bar de moda o un establiment de menjar per emportar) perquè som conscients de com ens afecta l’increment d’aquest tipus de negocis en el nostre dia a dia. Fantasiem amb la idea que Manuel Bravo Solano vulgui establir allà una oficina d’alguna de les seves immobiliàries, que Catalunya Caixa – BBVA vulgui expandir-se i tornar-hi a obrir una sucursal bancària o que l’Ajuntament hi traslladi la seva oficina de serveis socials, per la ironia de la situació.

El problema que es trobarà qui hi vulgui establir un negoci és que, vulguem o no, aquest espai s’ha convertit en un símbol; i els símbols tenen el valor que nosaltres els vulguem donar. Quan un possible comprador vegi l’anunci del local situat a Travessera de Gràcia 181, no només hi veurà els metres quadrats de superfície, la seva localització, els metres de façana i les possibilitats comercials del local. També hi trobarà cinc anys de vida i de projecte, mesos de resistència i molts intents de reocupació.

Acabi com acabi aquest local, per nosaltres ara mateix continua sent un espai de lluita contra la propietat privada, l’especulació i la gentrificació i una eina de pressió cap a la família Bravo Solano. Sabem de primera mà que el propietari esperava obrir-hi un negoci l’estiu de 2014 i començar a extreure’n un benefici econòmic. El fet és que, a dia d’avui, aquest local segueix generant pèrdues a un especulador.

El nostre objectiu continua sent el mateix, perquè creiem que aquest espai havia de ser el Banc Expropiat i no volem que sigui un negoci rendible per a la família Bravo Solano.

23 de febrer del 2017

Vila de Gràcia

La situació del Banc Expropiat després del «Banc Amagat»

serveimage

Ja fa més de dos mesos del «Banc Amagat», l’últim intent de tornar al Banc Expropiat, i, encara que no ho vam aconseguir, seguim valorant quins seran els nostres següents passos.

D’una banda perquè, com hem assenyalat diverses vegades, el Banc Expropiat –com a espai físic– té més significat simbòlic que el local en si mateix. No només ha estat un punt neuràlgic de l’activitat del barri, com a font de resistència activa gràcies al valor propi del projecte, sinó que també té un valor simbòlic tant en l’imaginari com en la pràctica quotidiana davant l’inexorable avanç de l’elitització a Gràcia.

Des d’aquest intent d’ocupació hem avaluat els errors i els encerts de les últimes accions que hem portat a terme i hem replantejat l’ús que donem i que volem donar a la Sucursal, l’espai que vam ocupar el mes d’agost. Encara que la nostra idea sempre ha estat que aquest espai no sigui el nou Banc Expropiat –tant per la nostra obstinació en tornar a l’antiga seu com per la mida d’aquest local, que no permet desenvolupar gran part de les activitats que formen part del nostre dia a dia– fins ara ha complit la funció que havia de desenvolupar: acollir les activitats del Banc (la Xarxa d’Aliments, el taller de costura, la botiga gratis, el cinefòrum…) que mai han deixat de funcionar i servir com a base per a la resta d’activitats.

També veiem la necessitat urgent de recuperar la pràctica quotidiana i de no caure en una bombolla teòrica, és a dir, aprendre dels errors i dels encerts i posar en pràctica les idees i els conceptes que hem desenvolupat en la teoria però que ens costa portar a la pràctica. Redefinir els conceptes que han estat el nostre eix i veure com podem continuar desenvolupant-los o com comencem a fer-los realitat, conceptes com les xarxes de suport, l’ajuda mútua i la militància. Per això, ens torna a tocar mirar cap endins i valorar com seguir donant forma a aquest projecte, si adeqüem aquest espai perquè sigui la seu fixa d’algunes activitats i buscar la manera de seguir fent créixer el projecte que tenim en marxa.

Tot això fent els malabarismes necessaris per no deixar de banda el suport a les detingudes i/o identificades. En un breu resum, actualment hi ha deu persones (cinc per la reocupació del Banc Sorpresa, dues pel segon dia i tres pel dia de l’«enfarinada») que ja han patit una detenció i que han hagut d’anar a declarar en instrucció davant el jutge. Una altra persona va ser detinguda i per ara no l’han tornat a citar per declarar. S’ha arxivat provisionalment la causa contra les divuit persones per l’última reocupació del Banc Expropiat i la que va romandre 72 hores dins el Banc, i també s’ha arxivat la causa contra les dues persones identificades el primer dia del desallotjament. No descartem noves detencions, tant de persones identificades d’una manera o d’una altra durant els dies del desallotjament com d’altres persones.

Per dur a terme els dos últims intents de reocupació vam fer una crida demanant ajuda econòmica, i ara la mantenim per poder cobrir totes les despeses legals (relacionat amb això, vegeu un comunicat antirepressiu de fa dos anys). Com a Banc Expropiat anem fent activitats fora de l’espai per recaptar diners, però necessitem el suport d’altra gent perquè aquestes activitats no ens xuclin les energies que ens queden per seguir enfortint el projecte.

Una vegada més, volem agrair tot el suport rebut a les nostres idees quixotesques, de la mateixa manera que agraïm les crítiques als mètodes o a les estratègies desenvolupades o la no utilització de determinades eines. Seguim pensant que una de les millors eines que tenim és el suport mutu, el qual també es basa en la crítica constructiva i en el diàleg amb les nostres companyes. Les diferències també ens fan fortes.

20 de febrer del 2017

Vila de Gràcia

El Banc Expropiat ha estat reokupat de nou (IV)

Avui hem tornat a entrar al Banc. Ho hem fet perquè el Banc Expropiat és un espai ple de vida i el projecte segueix viu. Perquè no podem permetre que el local generi un benefici econòmic al propietari Manuel Bravo Solano, un especulador de cap a peus.

Considerem que el Banc -com tots els espais alliberats- és de qui l’utilitza i no de qui en treu un profit econòmic a costa de la misèria dels altres. La historia d’aquest local és un dels exemples més explícits del procès de gentrificació que viu la Vila de Gràcia i que les veïnes patim dia a dia.

Per això, des del primer desallotjament hem plantat cara de divereses maneres a Manuel Bravo Solano. Durant dues setmanes ens vam mobilitzar per tornar a entrar, assenyalant als responsables, vam reokupar de nou l’espai dos cops i al llarg dels darrers mesos hem organitzat gairebé cada dia de la setmana un punt d’informació a la cantonada del Banc.

Des de l’agost hem traslladat les activitats a la Sucursal però avui ha arribat el moment de recuperar un espai que pertany al barri desde fa 5 anys. La solidaritat, l’autogestió i el suport mutu són el nostre camí per construir la Gràcia que volem.

Manuel Bravo Solano, fora del barri! El Banc Expropiat es queda a Gràcia.

27 de novembre del 2016

Cuidem-nos, perquè puguem ser perilloses juntes

cuidemnos

Ha passat un mes des del desallotjament del Banc Expropiat. Ara que s’ha atenuat el soroll mediàtic, encara que segueixi sent un tema recurrent en tot tipus de mitjans i tot i que hem trigat molt a escriure aquest petit recompte, volem fer un balanç dels primers efectes de la repressió.

Sovint se sol considerar que en segons quines ocasions la policia s’excedeix, que els jutges són massa durs o que la despesa econòmica per fer front a certes mobilitzacions és desmesurada. Però aquest és el paper de tals institucions i no poden realitzar-lo d’una altra manera. El capitalisme es manté amb aquestes institucions. Per això no és possible que després de cada mobilització no hi hagi persones detingudes, ferides i investigades. La manera que tenen de fer-ho sol dependre més del context i dels interessos polítics del moment que de la capacitat que tenen la policia i els jutges per exercir el seu paper. No hi ha un altre sistema judicial possible ni una policia més democràtica en aquest sistema. En canvi, sí que creiem que hi ha una altra manera possible de viure.

Encara que durant les dues setmanes de mobilitzacions contra el desallotjament del Banc Expropiat hagi semblat (segons els mitjans) que no hi ha hagut, ni hi haurà, conseqüències personals (legals, físiques o emocionals), volem fer un recompte del que nosaltres sabem fins ara. En aquest cas, la policia ha utilitzat el mètode de no detenir durant les mobilitzacions com una manera d’apagar el foc, ja que saben que les detencions en aquests moments de resposta col·lectiva no fan més que avivar la solidaritat. També perquè evita que es pugui donar suport a la gent identificada abans, durant i després dels processos, ja que no ens podem posar en contacte amb aquestes persones pel fet de no saber qui són. A més, això debilita els vincles que es creen en un moment com aquest en què molta gent s’ha abocat en un projecte aliè però que volien defensar.

Ara tenim coneixement (segons els mitjans) de 55 persones identificades, encara que no haguem pogut posar-nos en contacte amb totes. Sabem també que 11 tenen processos judicials oberts. Els càrrecs van des de desordres a usurpació passant per desobediència greu i danys.

En paral·lel, hi ha més de 120 persones ferides que van ser majoritàriament ateses al punt mèdic autogestionat creat específicament per a aquesta ocasió i que considerem que ha suposat una gran experiència. Les ferides van des de l’amputació d’una falange o el traumatisme craneoencefàlic (amb hospitalització inclosa) a fractures de braços, ròtules i tot tipus de contusions de diversos graus. A més dels efectes traumàtics que ha provocat l’actuació policial en algunes persones i que considerem igual de greus.

Des del Banc Expropiat sempre hem cregut en el suport mutu, intentant crear xarxes de solidaritat amb les quals enfrontar-nos als conflictes quotidians. Això inclou satisfer les necessitats bàsiques així com fer front a les conseqüències de les lluites i la forma de vida que hem triat. Per això hem decidit empoderar-nos el màxim en la nostra vida, cosa que inclou fer-nos càrrec dels nostres processos legals i encarregar-nos nosaltres mateixes de totes les tasques que puguem; paral·lelament treballem amb una cooperativa d’advocades que són qui, en el cas que les afectades vulguin fer una feina de defensa comuna, assumiran la part legal dels casos, encara que les línies de defensa es definiran entre les imputades i el Banc Expropiat. De la mateixa manera, s’ha creat un grup de suport psicosocial per a les persones que ho necessitin i s’està definint una campanya conjunta amb totes les afectades. El telèfon antirrepressiu segueix en funcionament, així com el correu del Banc, per a les persones que van ser identificades i que encara no s’han posat en contacte amb nosaltres, així com per a les persones ferides o que puguin aportar material visual.

Tot això, assumir els efectes de la repressió com a part inherent de les lluites, forma part del projecte del Banc. Encara tenim la idea de recuperar el Banc Expropiat i de continuar el projecte tal i com era, fent-nos, juntes, cada dia més fortes.

Seguim al carrer, el punt d’informació segueix allà on era. Seguirem intentant crear nous vincles i enfortir tots els que han nascut arran de les mobilitzacions i insistirem amb noves convocatòries.

Tornem al Banc.