Desallotjament de la Sucursal? Preparem la defensa del Banc Expropiat!

La propietat ens denuncia i la justícia ens cita a declarar…

A finals de març del 2017 vam rebre una notificació dels jutjats de Barcelona dirigida als ignorats ocupants (1) de Travessera de Gràcia 173 que ens citava a comparèixer a un judici verbal de desnonament per precari. (2) Se’ns cita a declarar per tal de respondre a la demanda que la propietat del local ha iniciat contra nosaltres per l’ocupació de la Sucursal del Banc Expropiat.

La propietat indica que la quantia de la demanda és de 24.000 € (corresponents al pagament dels 10 mesos de lloguer que no ha rebut de les ocupants) i suplica al jutjat que s’encarregui de tornar la possessió del local a les seves propietàries, a més a més de voler-nos condemnar a pagar les costes del judici.

Donat que cap de nosaltres va comparèixer als jutjats per tal d’identificar-se com a ocupant de l’immoble, l’administració de justícia ens va declarar en rebel·lia processal, realitzant així el judici verbal sense nosaltres.

…però no tenim res a declarar davant d’un jutjat…

Sabem que la justícia no és un agent neutral en aquest conflicte. Com ja ha quedat demostrat en moltíssimes ocasions, la justícia obeeix als interessos de les classes dominants i pretén condemnar-nos a les oprimides a una posició de submissió i obediència a les seves lleis que tan sols serveixen per mantenir l’ordre social, polític i econòmic.

Nosaltres hem decidit no jugar aquesta carta, pel caràcter i l’objectiu que tenia l’ocupació de la Sucursal i perquè sabem de la frustració i la ràbia que genera formar part d’un joc on les cartes estan marcades i on el guanyador està decidit abans de començar la partida.

la nostra resposta la trobaran als carrers!

L’ocupació de la Sucursal responia a la necessitat que tenia el projecte del Banc Expropiat de tenir un espai físic on poder seguir desenvolupant la nostra activitat política i, alhora, també volíem utilitzar aquesta ocupació com una eina per denunciar l’especulació immobiliària, lluitar contra la propietat privada que la genera i reivindicar la col·lectivització i l’expropiació com una pràctica totalment legítima.

Les diferents formes que tenim de respondre a un desallotjament ens serveixen per visibilitzar el conflicte que genera les desigualtats en les quals es basa el sistema capitalista i és una forma d’oposar-nos a l’autoritat exercida per l’Estat i els seus mecanismes, tant judicials com policials. També ens serveixen per prendre consciència de la força de la nostra acció col·lectiva i per enviar un missatge de confrontació als especuladors i a la resta de responsables dels processos de gentrificació i elitització que patim al barri.

Per aquests motius hem decidit no abandonar l’espai i no marxar voluntàriament de la Sucursal. Així doncs, mantindrem totes les activitats durant l’horari d’obertura habitual perquè creiem important seguir donant vida a l’espai i el projecte.

A finals d’abril, el Jutjat de Primera Instancia nº32 de Barcelona ha emès la sentència en la qual ens condemna a abandonar la Sucursal, pagar les costes de judici i —atenció—! no «inquietar o pertorbar» les propietàries un cop haguessin recuperat el local. Segons els terminis judicials el llançament (3) es podria efectuar a partir de principis de juny.

Per ara no tenim cap data concreta pel desallotjament. Durant les pròximes setmanes es faran públiques algunes informacions sobre les propietàries de la Sucursal, un altre cas d’especulació immobiliària protagonitzat per particulars o «petites» propietàries que guarda certes similituds amb el cas de la família Bravo Solano (responsable del desallotjament del Banc Expropiat). També anunciarem quines accions volem dur a terme per respondre a aquesta amenaça de desallotjament i us comunicarem les diverses formes de solidaritzar-vos i participar d’aquest procés.

Si teniu qualsevol dubte, comentari o aportació podeu dirigir-vos directament a la Sucursal del Banc Expropiat o enviar-nos un correu a: elbanc[at]riseup.net

Més informació a:

– La Sucursal del Banc Expropiat: Travessera de Gràcia 173
– Bloc: http://www.bancexpropiatgracia.wordpress.com
– Twitter: @Banc_Expropiat

Banc Expropiat
15 de maig del 2017, Vila de Gràcia

1 Terme que s’utilitza per referir-se a les ocupants de l’immoble quan els jutjats no han identificat cap persona com a tal.

2 Tipus de procediment judicial que s’utilitza per desallotjar un immoble per la via civil.

3 En aquest tipus de procediment, la data de llançament (primer intent de desallotjament) sol ser el dia en que la comitiva judicial, probablement acompanyada d’alguna patrulla dels mossos d’esquadra i de les representants de la propietat, es persona al local per comprovar si les ocupants han marxat voluntàriament.

Nous moviments al local del Banc Expropiat

img_20170223_121026

Vuit mesos després del primer desallotjament del Banc Expropiat, el seu propietari ha decidit tornar a obrir l’expugnable búnker en què l’havia convertit.

Dilluns 23 de gener de 2017 es van presentar davant del local els seus propietaris, Manuel Bravo Solano i el seu pare, Francisco Bravo Rodríguez (conegut com “el mafiós”), amb una actitud bastant hostil.

Venien acompanyats d’un grup d’operaris de l’empresa STM, coneguda per instal·lar portes “anti-okupa” a pisos i locals abandonats i per col·laborar amb Desokupa, una pseudo-empresa de sicaris amateurs que, amb més pena que glòria i amb bastant poc èxit, ha intentat varies vegades desallotjar habitatges i espais ocupats.

Durant aquestes setmanes, els operaris han estat buidant el local i hi han començat a fer obres de reforma. En un principi contemplàvem la possibilitat que la propietat del local hagués canviat de mans, però el fet que Francisco Bravo Solano hagi estat varies vegades davant del local controlant el transcurs de les obres ens fa sospitar que la seva empresa, Antartic Vintage S.L., segueix ostentant la titularitat de l’immoble.

Vuit mesos d’abandonament, pols i foscor ens mostren que el propietari no tenia molta pressa per vendre i obrir el local o que estava esperant una gran oferta de compra per part de l’Ajuntament o d’alguna marca que volgués aprofitar l’impacte mediàtic que va tenir el desallotjament del Banc Expropiat. Les dues hipòtesis entren dins de la lògica de l’especulació immobiliària.

El futur d’aquest espai ens és incert, però ens preocupa que es pugui convertir en un altre dels negocis que afavoreixen la gentrificació (una botiga de productes “bio-pijos” a granel, una barberia, un bar de moda o un establiment de menjar per emportar) perquè som conscients de com ens afecta l’increment d’aquest tipus de negocis en el nostre dia a dia. Fantasiem amb la idea que Manuel Bravo Solano vulgui establir allà una oficina d’alguna de les seves immobiliàries, que Catalunya Caixa – BBVA vulgui expandir-se i tornar-hi a obrir una sucursal bancària o que l’Ajuntament hi traslladi la seva oficina de serveis socials, per la ironia de la situació.

El problema que es trobarà qui hi vulgui establir un negoci és que, vulguem o no, aquest espai s’ha convertit en un símbol; i els símbols tenen el valor que nosaltres els vulguem donar. Quan un possible comprador vegi l’anunci del local situat a Travessera de Gràcia 181, no només hi veurà els metres quadrats de superfície, la seva localització, els metres de façana i les possibilitats comercials del local. També hi trobarà cinc anys de vida i de projecte, mesos de resistència i molts intents de reocupació.

Acabi com acabi aquest local, per nosaltres ara mateix continua sent un espai de lluita contra la propietat privada, l’especulació i la gentrificació i una eina de pressió cap a la família Bravo Solano. Sabem de primera mà que el propietari esperava obrir-hi un negoci l’estiu de 2014 i començar a extreure’n un benefici econòmic. El fet és que, a dia d’avui, aquest local segueix generant pèrdues a un especulador.

El nostre objectiu continua sent el mateix, perquè creiem que aquest espai havia de ser el Banc Expropiat i no volem que sigui un negoci rendible per a la família Bravo Solano.

23 de febrer del 2017

Vila de Gràcia

La situació del Banc Expropiat després del «Banc Amagat»

serveimage

Ja fa més de dos mesos del «Banc Amagat», l’últim intent de tornar al Banc Expropiat, i, encara que no ho vam aconseguir, seguim valorant quins seran els nostres següents passos.

D’una banda perquè, com hem assenyalat diverses vegades, el Banc Expropiat –com a espai físic– té més significat simbòlic que el local en si mateix. No només ha estat un punt neuràlgic de l’activitat del barri, com a font de resistència activa gràcies al valor propi del projecte, sinó que també té un valor simbòlic tant en l’imaginari com en la pràctica quotidiana davant l’inexorable avanç de l’elitització a Gràcia.

Des d’aquest intent d’ocupació hem avaluat els errors i els encerts de les últimes accions que hem portat a terme i hem replantejat l’ús que donem i que volem donar a la Sucursal, l’espai que vam ocupar el mes d’agost. Encara que la nostra idea sempre ha estat que aquest espai no sigui el nou Banc Expropiat –tant per la nostra obstinació en tornar a l’antiga seu com per la mida d’aquest local, que no permet desenvolupar gran part de les activitats que formen part del nostre dia a dia– fins ara ha complit la funció que havia de desenvolupar: acollir les activitats del Banc (la Xarxa d’Aliments, el taller de costura, la botiga gratis, el cinefòrum…) que mai han deixat de funcionar i servir com a base per a la resta d’activitats.

També veiem la necessitat urgent de recuperar la pràctica quotidiana i de no caure en una bombolla teòrica, és a dir, aprendre dels errors i dels encerts i posar en pràctica les idees i els conceptes que hem desenvolupat en la teoria però que ens costa portar a la pràctica. Redefinir els conceptes que han estat el nostre eix i veure com podem continuar desenvolupant-los o com comencem a fer-los realitat, conceptes com les xarxes de suport, l’ajuda mútua i la militància. Per això, ens torna a tocar mirar cap endins i valorar com seguir donant forma a aquest projecte, si adeqüem aquest espai perquè sigui la seu fixa d’algunes activitats i buscar la manera de seguir fent créixer el projecte que tenim en marxa.

Tot això fent els malabarismes necessaris per no deixar de banda el suport a les detingudes i/o identificades. En un breu resum, actualment hi ha deu persones (cinc per la reocupació del Banc Sorpresa, dues pel segon dia i tres pel dia de l’«enfarinada») que ja han patit una detenció i que han hagut d’anar a declarar en instrucció davant el jutge. Una altra persona va ser detinguda i per ara no l’han tornat a citar per declarar. S’ha arxivat provisionalment la causa contra les divuit persones per l’última reocupació del Banc Expropiat i la que va romandre 72 hores dins el Banc, i també s’ha arxivat la causa contra les dues persones identificades el primer dia del desallotjament. No descartem noves detencions, tant de persones identificades d’una manera o d’una altra durant els dies del desallotjament com d’altres persones.

Per dur a terme els dos últims intents de reocupació vam fer una crida demanant ajuda econòmica, i ara la mantenim per poder cobrir totes les despeses legals (relacionat amb això, vegeu un comunicat antirepressiu de fa dos anys). Com a Banc Expropiat anem fent activitats fora de l’espai per recaptar diners, però necessitem el suport d’altra gent perquè aquestes activitats no ens xuclin les energies que ens queden per seguir enfortint el projecte.

Una vegada més, volem agrair tot el suport rebut a les nostres idees quixotesques, de la mateixa manera que agraïm les crítiques als mètodes o a les estratègies desenvolupades o la no utilització de determinades eines. Seguim pensant que una de les millors eines que tenim és el suport mutu, el qual també es basa en la crítica constructiva i en el diàleg amb les nostres companyes. Les diferències també ens fan fortes.

20 de febrer del 2017

Vila de Gràcia

El Banc Expropiat ha estat reokupat de nou (IV)

Avui hem tornat a entrar al Banc. Ho hem fet perquè el Banc Expropiat és un espai ple de vida i el projecte segueix viu. Perquè no podem permetre que el local generi un benefici econòmic al propietari Manuel Bravo Solano, un especulador de cap a peus.

Considerem que el Banc -com tots els espais alliberats- és de qui l’utilitza i no de qui en treu un profit econòmic a costa de la misèria dels altres. La historia d’aquest local és un dels exemples més explícits del procès de gentrificació que viu la Vila de Gràcia i que les veïnes patim dia a dia.

Per això, des del primer desallotjament hem plantat cara de divereses maneres a Manuel Bravo Solano. Durant dues setmanes ens vam mobilitzar per tornar a entrar, assenyalant als responsables, vam reokupar de nou l’espai dos cops i al llarg dels darrers mesos hem organitzat gairebé cada dia de la setmana un punt d’informació a la cantonada del Banc.

Des de l’agost hem traslladat les activitats a la Sucursal però avui ha arribat el moment de recuperar un espai que pertany al barri desde fa 5 anys. La solidaritat, l’autogestió i el suport mutu són el nostre camí per construir la Gràcia que volem.

Manuel Bravo Solano, fora del barri! El Banc Expropiat es queda a Gràcia.

27 de novembre del 2016

Cuidem-nos, perquè puguem ser perilloses juntes

cuidemnos

Ha passat un mes des del desallotjament del Banc Expropiat. Ara que s’ha atenuat el soroll mediàtic, encara que segueixi sent un tema recurrent en tot tipus de mitjans i tot i que hem trigat molt a escriure aquest petit recompte, volem fer un balanç dels primers efectes de la repressió.

Sovint se sol considerar que en segons quines ocasions la policia s’excedeix, que els jutges són massa durs o que la despesa econòmica per fer front a certes mobilitzacions és desmesurada. Però aquest és el paper de tals institucions i no poden realitzar-lo d’una altra manera. El capitalisme es manté amb aquestes institucions. Per això no és possible que després de cada mobilització no hi hagi persones detingudes, ferides i investigades. La manera que tenen de fer-ho sol dependre més del context i dels interessos polítics del moment que de la capacitat que tenen la policia i els jutges per exercir el seu paper. No hi ha un altre sistema judicial possible ni una policia més democràtica en aquest sistema. En canvi, sí que creiem que hi ha una altra manera possible de viure.

Encara que durant les dues setmanes de mobilitzacions contra el desallotjament del Banc Expropiat hagi semblat (segons els mitjans) que no hi ha hagut, ni hi haurà, conseqüències personals (legals, físiques o emocionals), volem fer un recompte del que nosaltres sabem fins ara. En aquest cas, la policia ha utilitzat el mètode de no detenir durant les mobilitzacions com una manera d’apagar el foc, ja que saben que les detencions en aquests moments de resposta col·lectiva no fan més que avivar la solidaritat. També perquè evita que es pugui donar suport a la gent identificada abans, durant i després dels processos, ja que no ens podem posar en contacte amb aquestes persones pel fet de no saber qui són. A més, això debilita els vincles que es creen en un moment com aquest en què molta gent s’ha abocat en un projecte aliè però que volien defensar.

Ara tenim coneixement (segons els mitjans) de 55 persones identificades, encara que no haguem pogut posar-nos en contacte amb totes. Sabem també que 11 tenen processos judicials oberts. Els càrrecs van des de desordres a usurpació passant per desobediència greu i danys.

En paral·lel, hi ha més de 120 persones ferides que van ser majoritàriament ateses al punt mèdic autogestionat creat específicament per a aquesta ocasió i que considerem que ha suposat una gran experiència. Les ferides van des de l’amputació d’una falange o el traumatisme craneoencefàlic (amb hospitalització inclosa) a fractures de braços, ròtules i tot tipus de contusions de diversos graus. A més dels efectes traumàtics que ha provocat l’actuació policial en algunes persones i que considerem igual de greus.

Des del Banc Expropiat sempre hem cregut en el suport mutu, intentant crear xarxes de solidaritat amb les quals enfrontar-nos als conflictes quotidians. Això inclou satisfer les necessitats bàsiques així com fer front a les conseqüències de les lluites i la forma de vida que hem triat. Per això hem decidit empoderar-nos el màxim en la nostra vida, cosa que inclou fer-nos càrrec dels nostres processos legals i encarregar-nos nosaltres mateixes de totes les tasques que puguem; paral·lelament treballem amb una cooperativa d’advocades que són qui, en el cas que les afectades vulguin fer una feina de defensa comuna, assumiran la part legal dels casos, encara que les línies de defensa es definiran entre les imputades i el Banc Expropiat. De la mateixa manera, s’ha creat un grup de suport psicosocial per a les persones que ho necessitin i s’està definint una campanya conjunta amb totes les afectades. El telèfon antirrepressiu segueix en funcionament, així com el correu del Banc, per a les persones que van ser identificades i que encara no s’han posat en contacte amb nosaltres, així com per a les persones ferides o que puguin aportar material visual.

Tot això, assumir els efectes de la repressió com a part inherent de les lluites, forma part del projecte del Banc. Encara tenim la idea de recuperar el Banc Expropiat i de continuar el projecte tal i com era, fent-nos, juntes, cada dia més fortes.

Seguim al carrer, el punt d’informació segueix allà on era. Seguirem intentant crear nous vincles i enfortir tots els que han nascut arran de les mobilitzacions i insistirem amb noves convocatòries.

Tornem al Banc.

El ruido de la prensa no nos deja hablar

Para los que tienen el poder la violencia es legal;

sólo la condenan cuando la utilizan las de abajo.

Joan Brossa

 

Estos días estamos viendo cómo desde los medios de comunicación se está haciendo toda una campaña de criminalización de manual. A medida que pasan los días y la lucha no recula, las noticias tienen cada vez más bilis y más literatura de la que estamos acostumbradas.

 

La tan criticada violencia

 

La mejor manera de enfrentar-te a los argumentos que no puedes desmentir es quitarles credibilidad. Una manera habitual en el caso de la disidencia política es asociar sus actos a hechos a los que nadie da soporte, en este caso la violencia.

Algunos medios no han podido esconder la tarea que hacíamos en el Banco Expropiado. La han llamado humanitaria, social, caritativa, nosotras preferimos hablar de apoyo mutuo, pero eso ahora mismo no es lo importante. Parece ser que no se puede entender que quien da clases gratuitas de catalán, por ejemplo, esté dispuesta a enfrentarse a la policía para defender el espacio donde lo hacía. Se intenta separar el Banco Expropiado- con sus talleres, su espacio infantil, etc- de la necesaria respuesta para evitar que nos quiten este espacio. Lo llevamos diciendo desde hace mucho tiempo, nosotras defendemos lo que amamos. Las más de 100 personas heridas que ya llevamos evidencian que nos lo estamos tomando muy seriamente.

Estamos acostumbradas a que nos digan que la violencia es una cosa abominable, de gente fanática, que no razona. Lo que no se dice tanto es que la sociedad en la que vivimos se basa en la violencia. A demasiada gente le parece normal que porque alguien diga que una vivienda es de su propiedad otra gente tenga que verse viviendo en la calle. A demasiada gente le parece normal que si un empresario considera que no gana suficiente dinero puede despedir a quienes le han estado manteniendo con su trabajo. Y si en cualquiera de los dos casos protestas vendrá la policía con su violencia a recordar cuál es el lugar de cada una en esta sociedad.

Toda ésta violencia está normalizada. Es la violencia de la propiedad privada y del trabajo asalariado, es la violencia que sitúa los objetos y el dinero siempre por encima de las personas. Y, como dice el poeta, cuando las de abajo decimos basta ésta es la única violencia condenable.

 

Okupas, antisistema y reptilianos

 

Pero hay gente que no se cree lo que dice la prensa y estos días están viendo demasiadas cosas que los Mossos no querrían. Ven que si no fuera por los contenedores que se utilizan de barricada, los furgones podrían haber atropellado a alguna estas noches. También han podido comprobar que los incidentes no tienen por qué ser la causa de una intervención policial, los Mossos tan sólo necesitan órdenes y no motivos para actuar.

Frente a estas evidencias, que cada vez más personas van constatando, las distintas instancias de poder –desde la Consejería de Interior hasta los Mossos-, y con los medios de comunicación haciendo de portavoces, se ven abocados a utilizar la táctica de dividir para vencer.

Cada vez que hablan de okupas o de antisistema lo que están intentando generar es un distanciamiento entre quienes están participando directamente en estas protestas y quienes pueden acabar dándoles apoyo. La policía, los políticos y la prensa crean categorías imaginarias para evitar que las que padecemos las distintas problemáticas del capitalismo veamos que tenemos en común más de lo que creíamos.

Cualquier vecina que nos conozca, cualquier comerciante de la zona que haya hablado con nosotras, saben que somos personas como cualquiera, con nuestros problemas, nuestros defectos y nuestras miserias. Saben que no somos angelitos pero tampoco los demonios que dicen desde la prensa.

 

Los 200 violentos que vinieron del espacio exterior

 

Cuando sus proclamas contra la violencia de los manifestantes –y a favor de la violencia policial- no funcionan y el intento de división entre okupas y vecinas tampoco, es entonces cuando prueban con lo siguiente: si hay violencia es porque vienen de fuera a practicarla.

Que si son italianas, que si son griegas, que si no son del barrio – porque parece que si somos de Gràcia nos han de gustar el pacifismo y los cupcakes- . Venir de otro país, ciudad o barrio y estar estos días en las calles de la Villa se ve con malos ojos. ¿Por qué venir a defender el Banco Expropiado?. Quizás lo que habría que preguntarse es por qué todavía hay gente en Gràcia que no está bajando a la calle. No estamos jugándonos sólo un espacio, no es el Banco Expropiado el problema estos días, son dos visiones del mundo. En una está una empresa inmobiliaria que se dedica a la especulación y que seguramente quiere montar un negocio que gentrificará todavía más la Villa de Gràcia; con una Generalitat que pone barra libre de Mossos para defender su propiedad privada y con una prensa que lo aplaude; por otra parte está la gente que estamos hartas de que nos desahucien, nos despidan, nos mutilen con pelotas de goma – o de foam -, todas aquellas que hemos dicho basta.

El Gobierno de la Generalitat y los Mossos tienen muy claro todo lo que está en juego estos días. Ahora toca que nosotras también seamos conscientes.

 

El terror del antiterrorismo

 

Cuando todo falla, al poder sólo le queda el tema tabú: el terrorismo. Hemos visto unos cuantos artículos relacionando al Banco Expropiado y a otras personas solidarias con hechos que están siendo juzgados en la Audiencia Nacional bajo la acusación de terrorismo.

Están lanzando toda su artillería porque saben que en cuanto se dice <terrorismo> se acaba la discusión. Ya que la prensa ha sacado el tema, hablémoslo, pero hagámoslo en profundidad.

En algunos artículos se nos ha vinculado con el entramado GAC-FAI-FRI, concepto creado por los Mossos d´Esquadra que pretende aglutinar en una misma organización a realidades políticas muy diferentes. Por un lado los Grupos Anarquistas Coordinados (GAC), coordinadora de diferentes grupos anarquistas a nivel estatal y que hizo su presentación pública en el 2012. Extraño grupo terrorista que hasta facilita un correo electrónico para que puedas contactar.

Por otro lado está la FAI-FRI, un nombre que sirve para reivindicar acciones de todo tipo aunque las personas que las hayan llevado a cabo no se conozcan entre sí. Como anécdota decir que ni siquiera el listado de la UE de organizaciones terroristas considera a la FAI-FRI como tal.

Desde hace unos años, tanto los Mossos d`Esquadra como la Policía Nacional están realizando todo un conjunto de operaciones bajo el paraguas de la lucha contra el supuesto terrorismo anarquista (Pandora I y II, Piñata, ICE, etc ). Según las investigaciones policiales, las 69 personas detenidas hasta ahora formarían parte de la supuesta organización terrorista GAC-FAI-FRI.

Ahora bien, si nos cuestionamos lo que dice la prensa – o lo que dice la policía, que acostumbra a ser lo mismo- nos daremos cuenta de que bajo el nombre GAC-FAI-FRI no se ha reivindicado nunca ningún tipo de acción, y mucho menos nada que legalmente esté tipificado como terrorismo.

¿No es un poco extraño que exista una organización terrorista que no realiza acciones y que no tiene miembros reconocidos?

El show que se organizó alrededor de la detención de los titiriteros y las más de 50 personas detenidas por sus opiniones en las redes sociales son los casos más conocidos y polémicos de la nueva cacería de brujas del antiterrorismo. Otra anécdota: en una época en la que se considera que no está habiendo atentados terroristas en el Estado español es cuando más personas están siendo juzgadas por enaltecimiento del terrorismo. La policía ha de justificar su sueldo.

Es totalmente necesario y urgente poner en duda las versiones policiales. Toda policía, bajo cualquier tipo de gobierno, siempre servirá para mantener los privilegios de los poderosos del momento. Tanto en una dictadura como en una democracia la policía siempre hace el mismo papel. Y a quienes la cuestionamos – también en cualquier época y bajo cualquier gobierno- siempre se nos llama violentas, siempre hemos sido tildadas de terroristas.

Viendo la manera desesperada en que la policía y la prensa están trabajando codo con codo para generar una cortina de humo, podemos considerar que la lucha está bien encaminada.

Para empezar a saber qué está sucediendo en Gràcia hay que poner en duda las versiones oficiales.

 

29 de Mayo de 2016-05-31 Vila de Gràcia