Comunicat desallotjament

Com ja s’ha expressat en comunicats anteriors, el Banc Expropiat està sota amenaça de desallotjament des de gener, demanat per CatSalut i la Tresoreria General de la Seguretat Social, el primer com a usufructuari i, per tant, responsable de l’ús del local, i la segona com a propietària de l’immoble. Demanen un desallotjament cautelar que ha estat acceptat per fiscalia degut a que hem expressat amb fets la nostra voluntat de quedar-nos a l’espai les diverses vegades que ens han demanat que marxéssim.

Així doncs, el Banc Expropiat es troba per tercera vegada en els més de sis anys d’història del projecte sota amenaça imminent de desallotjament. Malgrat això, tenim la voluntat de tirar endavant el projecte com hem fet fins ara; creant vincles comunitaris a Gràcia a través del suport mutu, la solidaritat i l’autogestió com a alternatives reals al sistema absurd i inhumà en el que vivim, on tot es compra i tot es ven.

De la mateixa manera que les darreres vegades, resistirem. Resistirem perquè és una manera d’oposar-nos a la violència estructural, sistèmica i sistemàtica del poder de l’Estat capitalista a la qual estem exposades. Resistirem perquè el projecte en si és resistència, perquè obrir cada tarda les portes de l’espai és en si una manera de mostrar la fermesa del projecte.

Resistirem perquè formem part del barri, perquè el Banc Expropiat és un projecte resilient.

No volem deixar un espai que hem arreglat, preparat i cuidat amb cura i amor, un espai on ha estat possible la creació de grups que posen la salut com a centre de l’activitat. La salut entesa com un tot: suport mutu és salut, crear vincles comunitaris és salut. Autogestió és salut. Ecologisme és salut. La criança dels infants és salut.

Els altres desallotjaments han estat un cop dur per a nosaltres, i aquest cop no serà una excepció, però no ens resignem. Seguim confiant en una manera de fer i de viure que planta cara a la societat malalta en la que vivim. Per això mantindrem l’espai viu fins al final amb les forces que tinguem, mesurant-les en tot moment per evitar que el desgast de la resistència ens impedeixi seguir tirant endavant el projecte. Perquè la resistència també és necessària fer-la amb salut.

L’Estat ordena i la Generalitat executa, i és irònic i trist veure com l’entitat suposadament responsable de la gestió de la sanitat a Catalunya sigui la que intenta oposar-se al desenvolupament del projecte. Un projecte que és salut. I un desallotjament que només busca retornar la propietat, per deixar-la en abandó tal com estava abans que li donéssim vida. Creiem important que quedin espais així als barris, que segueixin plantejant alternatives reals a la dinàmica especulativa.

Perquè salut és amor, i defensarem l’espai juntes i amb amor, perquè el banc es queda!!

Anuncis

CatSalut amenaça amb desallotjar el Banc Expropiat (antic CAP Quevedo)

El passat 11 de gener vam rebre la visita dels Mossos d’Esquadra a l’actual espai del Banc Expropiat, l’antic CAP del carrer Quevedo al barri de Gràcia. Portaven una ordre del jutjat núm. 28 de Barcelona d’identificar els ocupants i comunicar-nos que havíem d’entregar els títols de propietat de l’immoble en un termini de cinc dies o que havíem de marxar.

Aquest immoble pertany a la Tresoreria General de la Seguretat Social (Estat espanyol), el qual el va cedir al Servei Català de la Salut (CatSalut), per la qual cosa li sol·licita el retorn del local sense ocupants.

Qui ens denuncia és el CatSalut (Generalitat de Catalunya), el qual sol·licita al jutjat el desallotjament del local al·legant la impossibilitat de proporcionar-li la funció social a la qual se suposa que estava destinat.

Recordem a Eva Sánchez Busqués, directora de l’Àrea d’Entitats Públiques, Patrimoni i Inversions del CatSalut, responsable que impulsa aquesta denúncia, que aquest CAP es va tancar a principis del 2014 al mateix temps que tenia lloc la política de retallades en sanitat dels últims anys que l’han deixat abandonat, degradant-se, i -segons alguns veïns- sense pagar les quotes de comunitat des de llavors.

El CAP ha estat més de quatre anys buit en un context de precarització de la sanitat pública, en què la falta de recursos i professionals atempta contra la qualitat de vida, la qual cosa pot arribar a portar a la mort; mentre els càrrecs polítics i les empreses que els són propers s’enriqueixen.

El temps que va estar buit a l’espera que se li proporcionés aquell ús social al qual estava destinat diversos col·lectius del barri el van reclamar. Tot i així, el setembre de l’any passat seguia sense ús. Davant la necessitat i la voluntat de tenir espais comunals des d’on construir xarxes de suport mutu que constitueixin una alternativa a aquesta societat capitalista i patriarcal que ens emmalalteix, vam decidir recuperar-lo. El suport mutu, que sempre ha estat un dels principis del Banc Expropiat al llarg dels sis anys i tres mesos de trajectòria que té, és un pilar fonamental per a la salut i mai ens arribarà ni a través del CatSalut ni d’altres institucions.

Ara ens toca veure com fem front a aquesta nova amenaça i com la podem respondre.

QUATRE ANYS BUIT, CINC MESOS VIU!

Aquí estem i aquí seguirem!

Banc Expropiat,

Vila de Gràcia, 22 de gener del 2018.

Posicionament del Banc Expropiat sobre el referèndum d’autoderminació

Durant aquests dies l’Estat es mostra com el que realment sempre és: una maquinària violenta capaç de forçar les seves pròpies lleis i de passar per sobre de la seva població si creu que l’statu quo es veu amenaçat.

Per a molta gent el referèndum de l’1-O és un pas necessari per poder construir una societat lliure. Malauradament, com a Banc Expropiat no compartim aquest sentiment. El nostre espai és molt heterogeni políticament, i en aquesta diversitat hi ha qui vol la independència i qui considera que en aquesta guerra guanyi qui guanyi sortirem perdent, i totes les possibilitats intermitges imaginables. Per això és molt difícil per a nosaltres posicionar-nos col·lectivament tenint en compte totes les veus del nostre espai.

Tenim més dubtes que certeses sobre què ens pot deparar el futur en relació amb les desigualtats socials que ja patim. Ara bé, tot i que considerem que el que passi amb el referèndum no implicarà una ruptura amb el sistema capitalista i patriarcal actual, sí que creiem que no podem quedar-nos a casa quan el nostre lloc natural de lluita és el carrer, ja que considerem que no fer res seria posicionar-nos amb l’Estat espanyol i la repressió policial.

En aquest mateix context per la independència volem continuar lluitant, no ens quedarem al marge; però ho farem per allò que sempre hem fet: una societat lliure de tot tipus d’opressions i explotacions; una societat sense classes, Estat, patriarcat, en definitiva, sense capitalisme. També serem sinceres, aquestes paraules ara mateix se’ns queden molt grans; i no volem que sembli que tenim molt clar quins passos seguir ara. Dins la complexitat del moment i tot i les contradiccions que aquest context pot generar a algunes, volem intentar trobar la manera de participar al costat de les que lluiten.

Per això, ens hem sumat a la idea de convocar un Comitè de Defensa de Barri. Un espai unitari on poder trobar uns punts mínims, però necessaris, des d’on poder aportar com a Banc Expropiat.

Per aconseguir-ho hem de ser al carrer, amb les nostres iguals, amb aquelles que estiguin disposades a decidir-ho tot. Perquè la vida és massa important per deixar que siguin els governs de torn els que ens diguin sobre què podem autodeterminar-nos i sobre què no.

Hem nascut amb la capacitat de decidir-ho tot. Hi renunciarem?

L’1-O sols és el principi, decidim-ho tot!
Només des del carrer ho aconseguirem!
Sempre amb el poble, mai amb les institucions!

Tot està per fer i tot és possible

Vila de Gràcia
25 de setembre del 2017

Amor a les companyes, odi als bancs

En suport a la companya presa a Alemanya acusada d’expropiar una sucursal bancària

Desnonaments, estafes hipotecàries, inversions a la indústria armamentística, corporacions que destrossen el territori, finançament de guerres, manipulació dels mitjans d’informació, multinacionals que exploten treballadores, fons d’inversió que dicten les polítiques econòmiques, especulació i corrupció, violència immobiliària i un llarg etcètera.

Són molts els motius que ens poden portar a identificar els bancs com un enemic, per allò que fan i pel que representen: la relació directa entre diners i poder. La seva raó de ser és el lucre i la usura a costa del nostre patiment, la nostra angoixa i el nostre esgotament. El seu robatori es produeix de forma generalitzada, dia a dia. L’espoli constant al qual ens volen sotmetre és el que fa que l’esquerda entre rics i pobres cada cop sigui més gran.

Els bancs es venen com a guardians dels diners i pretenen que aspirem a les falses comoditats, seguretat i oportunitats que ens brinden. Per fer-ho, ens ofereixen crèdits, hipoteques, invertir en accions i preferents a canvi de la nostra esclavitud i submissió. Salaris, factures, transferències, impostos, herències. Tot passa per les seves mans, i així intenten tenir el control de les nostres vides.

I si poguéssim subvertir aquesta situació? Posar fi als bancs, als diners i a les relacions socials que generen? I si ataquéssim el problema d’arrel? Podríem començar recuperant una part del que ens estan robant? Si tinguéssim un armari ple de roba invisible, no expropiaríem un banc?

La consciència i la memòria col·lectiva ens recorden com durant molt de temps l’expropiació de bancs ha estat una pràctica realitzada i recolzada per molta gent, era considerada una forma de rebel·lió de les oprimides mitjançant l’acció directa. Un intent d’equilibrar la balança.

Diuen que en aquest món els diners són el que mana, però recordem que només manaran si nosaltres obeïm. Els bancs poden semblar monstres gegants i poderosos contra els quals poca cosa es pot fer, però l’experiència ens mostra que la força de la solidaritat i la lluita a peu de carrer són les nostres millors armes.

Nosaltres vam ocupar un espai gairebé sis anys enrere en un intent d’arrencar-lo de les mans de Catalunya Caixa per donar-li un ús col·lectiu. Per això el vam anomenar Banc Expropiat, perquè volíem assenyalar els bancs com a responsables i alhora imaginar un món on els diners no condicionin les nostres vides; perquè creiem que un projecte de caràcter constructiu també ha de contribuir a la destrucció de tot allò que ens impedeix ser lliures.

Entre el 2013 i el 2014 es van dur a terme diverses campanyes contra Catalunya Caixa que van aconseguir aturar fins a tres cops les amenaces de desallotjament del Banc Expropiat. Paral·lelament, a molts pobles, barris i ciutats de la península també es van ocupar una gran quantitat de sucursals bancàries abandonades per convertir-los en centres socials i espais alliberats, alguns dels quals encara resisteixen.

És lògic que l’Estat defensi aquest símbol del capitalisme amb tots els mecanismes que té al seu abast: policies que ens assalten, segresten i espien per efectuar detencions i obtenir informació; investigadors que recullen i analitzen suposades proves per incriminar-nos; jutges que volen imposar un càstig exemplar; fiscals que intenten ampliar les condemnes; mitjans de manipulació que presenten els bancs com a víctimes dels atacs i expropiacions i a l’hora amaguen els seus assassinats; lleis que els protegeixen i reprimeixen a qui els fa front; institucions i carcellers que ens empresonen; governs que utilitzen els seus recursos econòmics per salvar els bancs de la crisi i la fallida a la qual estan abocats.

Tot això, però, no ens ha d’espantar, frustrar, fer-nos retrocedir ni fer-nos creure que no hi podem fer res. Al contrari, això significa que estem posant el dit allà on fa mal. Veiem que la lluita és la manera que tenim d’alliberar-nos de la misèria que ens imposen els bancs i els mecanismes capitalistes de l’Estat i que la seva repressió ens porta a la solidaritat, que és el que realment ens fa fortes.

El judici a les companyes acusades d’expropiar un banc a Alemanya ha suposat més d’un any de presó preventiva per a les 2 companyes detingudes a Barcelona durant la primavera de 2016. El 7 de juny de 2017 el jutje va dictar la sentència: absolució per a un d’ells i condemna de 7 anys i mig de presó per l’altre. Per una banda, celebrem l’absolució i l’alliberament del company a qui l’Estat Alemany ha tingut empresonat a l’espera de judici. Per l’altre, la condemna de la nostra companya ens omple els ulls de llàgrimes, en una barreja de tristesa i ràbia. Però no volem caure en el pessimisme i la desídia, aquestes llàgrimes són les que ens donen la força per continuar desitjant mil bancs expropiats.

Solidaritat amb les que lluiten. A terra els bancs, les presons i el sistema que les necessita!

1499076793308

“Los bancos son una basura. Tira tu basura al banco.”

 

Desallotjament de la Sucursal? Preparem la defensa del Banc Expropiat!

La propietat ens denuncia i la justícia ens cita a declarar…

A finals de març del 2017 vam rebre una notificació dels jutjats de Barcelona dirigida als ignorats ocupants (1) de Travessera de Gràcia 173 que ens citava a comparèixer a un judici verbal de desnonament per precari. (2) Se’ns cita a declarar per tal de respondre a la demanda que la propietat del local ha iniciat contra nosaltres per l’ocupació de la Sucursal del Banc Expropiat.

La propietat indica que la quantia de la demanda és de 24.000 € (corresponents al pagament dels 10 mesos de lloguer que no ha rebut de les ocupants) i suplica al jutjat que s’encarregui de tornar la possessió del local a les seves propietàries, a més a més de voler-nos condemnar a pagar les costes del judici.

Donat que cap de nosaltres va comparèixer als jutjats per tal d’identificar-se com a ocupant de l’immoble, l’administració de justícia ens va declarar en rebel·lia processal, realitzant així el judici verbal sense nosaltres.

…però no tenim res a declarar davant d’un jutjat…

Sabem que la justícia no és un agent neutral en aquest conflicte. Com ja ha quedat demostrat en moltíssimes ocasions, la justícia obeeix als interessos de les classes dominants i pretén condemnar-nos a les oprimides a una posició de submissió i obediència a les seves lleis que tan sols serveixen per mantenir l’ordre social, polític i econòmic.

Nosaltres hem decidit no jugar aquesta carta, pel caràcter i l’objectiu que tenia l’ocupació de la Sucursal i perquè sabem de la frustració i la ràbia que genera formar part d’un joc on les cartes estan marcades i on el guanyador està decidit abans de començar la partida.

la nostra resposta la trobaran als carrers!

L’ocupació de la Sucursal responia a la necessitat que tenia el projecte del Banc Expropiat de tenir un espai físic on poder seguir desenvolupant la nostra activitat política i, alhora, també volíem utilitzar aquesta ocupació com una eina per denunciar l’especulació immobiliària, lluitar contra la propietat privada que la genera i reivindicar la col·lectivització i l’expropiació com una pràctica totalment legítima.

Les diferents formes que tenim de respondre a un desallotjament ens serveixen per visibilitzar el conflicte que genera les desigualtats en les quals es basa el sistema capitalista i és una forma d’oposar-nos a l’autoritat exercida per l’Estat i els seus mecanismes, tant judicials com policials. També ens serveixen per prendre consciència de la força de la nostra acció col·lectiva i per enviar un missatge de confrontació als especuladors i a la resta de responsables dels processos de gentrificació i elitització que patim al barri.

Per aquests motius hem decidit no abandonar l’espai i no marxar voluntàriament de la Sucursal. Així doncs, mantindrem totes les activitats durant l’horari d’obertura habitual perquè creiem important seguir donant vida a l’espai i el projecte.

A finals d’abril, el Jutjat de Primera Instancia nº32 de Barcelona ha emès la sentència en la qual ens condemna a abandonar la Sucursal, pagar les costes de judici i —atenció—! no «inquietar o pertorbar» les propietàries un cop haguessin recuperat el local. Segons els terminis judicials el llançament (3) es podria efectuar a partir de principis de juny.

Per ara no tenim cap data concreta pel desallotjament. Durant les pròximes setmanes es faran públiques algunes informacions sobre les propietàries de la Sucursal, un altre cas d’especulació immobiliària protagonitzat per particulars o «petites» propietàries que guarda certes similituds amb el cas de la família Bravo Solano (responsable del desallotjament del Banc Expropiat). També anunciarem quines accions volem dur a terme per respondre a aquesta amenaça de desallotjament i us comunicarem les diverses formes de solidaritzar-vos i participar d’aquest procés.

Si teniu qualsevol dubte, comentari o aportació podeu dirigir-vos directament a la Sucursal del Banc Expropiat o enviar-nos un correu a: elbanc[at]riseup.net

Més informació a:

– La Sucursal del Banc Expropiat: Travessera de Gràcia 173
– Bloc: http://www.bancexpropiatgracia.wordpress.com
– Twitter: @Banc_Expropiat

Banc Expropiat
15 de maig del 2017, Vila de Gràcia

1 Terme que s’utilitza per referir-se a les ocupants de l’immoble quan els jutjats no han identificat cap persona com a tal.

2 Tipus de procediment judicial que s’utilitza per desallotjar un immoble per la via civil.

3 En aquest tipus de procediment, la data de llançament (primer intent de desallotjament) sol ser el dia en que la comitiva judicial, probablement acompanyada d’alguna patrulla dels mossos d’esquadra i de les representants de la propietat, es persona al local per comprovar si les ocupants han marxat voluntàriament.

Nous moviments al local del Banc Expropiat

img_20170223_121026

Vuit mesos després del primer desallotjament del Banc Expropiat, el seu propietari ha decidit tornar a obrir l’expugnable búnker en què l’havia convertit.

Dilluns 23 de gener de 2017 es van presentar davant del local els seus propietaris, Manuel Bravo Solano i el seu pare, Francisco Bravo Rodríguez (conegut com “el mafiós”), amb una actitud bastant hostil.

Venien acompanyats d’un grup d’operaris de l’empresa STM, coneguda per instal·lar portes “anti-okupa” a pisos i locals abandonats i per col·laborar amb Desokupa, una pseudo-empresa de sicaris amateurs que, amb més pena que glòria i amb bastant poc èxit, ha intentat varies vegades desallotjar habitatges i espais ocupats.

Durant aquestes setmanes, els operaris han estat buidant el local i hi han començat a fer obres de reforma. En un principi contemplàvem la possibilitat que la propietat del local hagués canviat de mans, però el fet que Francisco Bravo Solano hagi estat varies vegades davant del local controlant el transcurs de les obres ens fa sospitar que la seva empresa, Antartic Vintage S.L., segueix ostentant la titularitat de l’immoble.

Vuit mesos d’abandonament, pols i foscor ens mostren que el propietari no tenia molta pressa per vendre i obrir el local o que estava esperant una gran oferta de compra per part de l’Ajuntament o d’alguna marca que volgués aprofitar l’impacte mediàtic que va tenir el desallotjament del Banc Expropiat. Les dues hipòtesis entren dins de la lògica de l’especulació immobiliària.

El futur d’aquest espai ens és incert, però ens preocupa que es pugui convertir en un altre dels negocis que afavoreixen la gentrificació (una botiga de productes “bio-pijos” a granel, una barberia, un bar de moda o un establiment de menjar per emportar) perquè som conscients de com ens afecta l’increment d’aquest tipus de negocis en el nostre dia a dia. Fantasiem amb la idea que Manuel Bravo Solano vulgui establir allà una oficina d’alguna de les seves immobiliàries, que Catalunya Caixa – BBVA vulgui expandir-se i tornar-hi a obrir una sucursal bancària o que l’Ajuntament hi traslladi la seva oficina de serveis socials, per la ironia de la situació.

El problema que es trobarà qui hi vulgui establir un negoci és que, vulguem o no, aquest espai s’ha convertit en un símbol; i els símbols tenen el valor que nosaltres els vulguem donar. Quan un possible comprador vegi l’anunci del local situat a Travessera de Gràcia 181, no només hi veurà els metres quadrats de superfície, la seva localització, els metres de façana i les possibilitats comercials del local. També hi trobarà cinc anys de vida i de projecte, mesos de resistència i molts intents de reocupació.

Acabi com acabi aquest local, per nosaltres ara mateix continua sent un espai de lluita contra la propietat privada, l’especulació i la gentrificació i una eina de pressió cap a la família Bravo Solano. Sabem de primera mà que el propietari esperava obrir-hi un negoci l’estiu de 2014 i començar a extreure’n un benefici econòmic. El fet és que, a dia d’avui, aquest local segueix generant pèrdues a un especulador.

El nostre objectiu continua sent el mateix, perquè creiem que aquest espai havia de ser el Banc Expropiat i no volem que sigui un negoci rendible per a la família Bravo Solano.

23 de febrer del 2017

Vila de Gràcia