Campanya El Banc Expropiat és SALUT COMUNITÀRIA

Les persones que participen del Banc Expropiat construeixen dia rere dia diverses pràctiques i col·lectius que, partint de l’autogestió y l’horizontalitat, es comporten com autèctics promotors de salut!!

EL BANC EXPROPIAT ÉS SALUT COMUNITÀRIA 

El terme salut comunitària implica que la salut del grup és, en primer lloc, alguna cosa més que la salut individual de les persones que el componen i que la comunitat pot ser generadora de salut i malaltia en si mateixa.
Les xarxes formals i informals que existeixen en el si comunitari són elements determinants del grau de salut d’una comunitat concreta.
En el model biomèdic, la malaltia es defineix com una desviació   de la funció biològica normal, com a resultat d’un agent patogen, d’una anomalia genètica, d’una alteració en el desenvolupament o bé, d’una lesió. Aquest model que s’ha utilitzat i s’utilitza tant per diagnosticar com per a tractar una malaltia o per analitzar qualsevol problema de salut, sol concatenar una pèrdua de l’autonomia del individu (i de la comunitat) i entrega el protagonisme als professionals que dominen la tecnologia biomèdica. La dependència que es genera als serveis de salut condueix a un cercle que es repeteix: els mateixos pacients, els mateixos problemes sense resoldre. Per què tractar la població per després retornar-la a les condicions de vida que la emmalalteixen?

És necessari un canvi en l’orientació del sistema, des del paradigma biomèdic al dels determinants socials de la salut. El sistema sanitari ha d’assumir que la seva influència sobre la dimensió col·lectiva de la salut, sent rellevant, és parcial i menor que la d’altres sectors que afecten directament als aspectes social, econòmics, i de condicions de vida. L’evidència dels efectes dels determinants socials de la salut es basa en la revisió de milers d’estudis, alguns dels quals, han seguit a poblacions durant dècades, provant que l’atenció biomèdica que no contempla la dimensió social de les persones esdevé quasi obsoleta.

La rellevància demostrada dels determinants socials converteix, doncs, la salut en una qüestió col·lectiva. Aquesta afirmació dona lloc a dues implicacions. La primera és que tot i que els serveis mèdics poden millorar la salut, aquesta millora no es conseqüència de la medicina sinó del conjunt dels seus determinants, un dels quals, però no l’únic ni el més important, són els serveis de salut. La segona, que els serveis de salut han de reorientar-se per a incorporar les dimensions col·lectives de la salut i redirigir-se cap els determinants modificables des del seu àmbit de responsabilitat social. Si ens fixem en qualsevol dels models teòrics dels determinants de la salut, la capacitat d’acció del sistema sanitari és limitada. La carta de Ottawa del 1986 ja deia que el sector sanitari no pot per si mateix proporcionar les condicions necessàries per a la salut. Va ser Antonovsky que al 1979 proposà el model salutogènic. Des d’un punt de vista col·lectiu, aquest model comporta valorar els actius o riqueses de la comunitat, i no només els problemes o dèficits de salut, per a poder potenciar-los com a recursos de promoció de la salut. En aquest sentit, és important incorporar metodologies de mapejos comunitaris d’actius amb implicació de la ciutadania.

És doncs com a espai d’actius en salut que defensem el Banc Expropiat, ja que tal i com s’ha descrit, els actius en salut són aquells factors i recursos que potencien la capacitat dels individus que en formen part, així com de la comunitat que els habita, a crear i mantenir la salut i el benestar. El Banc desenvolupa actualment la seva activitat a l’antic CAP Quevedo, que ha passat de ser un equipament buit i abandonati a esdevenir un espai on s’estimulen capacitats i coneixements de la població, i conflueixen també persones amb passions i interessos comuns que troben complicitats per tirar endavant projectes col·lectius, promovent així un veïnatge actiu.

La teoria salutogènica identifica Recursos Generals de Resistència (GRRs) que sustenten el comportament dels individus i procedeixen de la persona mateixa però també del seu context sociocultural i    de l’entorn físic i natural. En una ciutat cada cop més orientada al benefici econòmic en la què els espais de trobada veïnal minven dia rere dia, defensar el Banc Expropiat s’ha convertit en una aposta per    a la vida, per a la salut i el benestar de les persones que vivim al barri, un acte de resiliència en tota regla (sobre resiliència i actius: Luthar & Zigler, 1991).

Ara com ara, a l’antic CAP Quevedo les persones que participen  del Banc Expropiat construeixen dia rere dia diverses pràctiques i col·lectius que, partint de l’autogestió i l’horitzontalitat, es comporten com autèntics promotors de salut: la xarxa d’aliments, el grup d’ecologisme, les classes d’idiomes, el grup de criànça comunitària, el gimnàs, les classes de yoga i tai-chi, el taller de costura, la botiga gratis i el cinefòrum. Totes aquestes activitats intervenen en la salut de les persones que hi participen, entenent-la des d’una perspectiva holística i biopsicosocial. El mateix espai esdevé també “la seu”, un punt fixe de trobada, de la plataforma veïnal Gràcia Cap A On Vas?, el Sindicat de Barri, el Grup de Salut de la Vila de Gràcia i Salut Entre Totes, des d’on lluitem per la promoció i autogestió de la salut.

Així doncs sembla clar que el Banc Expropiat, des de l’antic CAP Quevedo, desenvolupa un paper molt rellevant en l’àmbit de la salut comunitària, consolidant-se com un important actiu en salut per a tot el veïnat. Reproduir aquest model, disposant d’una llista de recursos permetria per exemple a la pediatre recomanar l’espai de criança, o a la metgessa de família explicar la xarxa d’aliments, essent així de gran utilitat també per a les professionals de l’àmbit sanitari.

Paradoxalment, però, mentre la salut comunitària és un dels eixos estratègics del Pla d’Innovació de l’Atenció Primària i la Salut Comunitària que s’està impulsant des de la conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, resulta ser el mateix CATSalut, últim usufructuari de l’antic CAP Quevedo, responsable de l’amenaça de desallotjament d’aquest actiu en salut. Com és possible que   de cara a la galeria, i davant la flamant evidència científica que tant defensa el model biomèdic, es reivindiqui i s’afirmi apostar per al desenvolupament de la salut comunitària, mentre per vies judicials la mateixa institució aboqui per a destruir els recursos ja existents? Recursos, d’altra banda, construïts des d’una participació i organització veïnal reals, en la línia de les metodologies que la “nova ciència” i la “nova política” abanderen tant últimament… Recursos que són autèntics promotors i creadors de salut.

Des de Salut Entre Totes tenim clara la defensa del Banc Expropiat. El Banc és salut comunitària i no deixarem d’explicar- ho i repetir-ho. Apel·lem amb aquest comunicat a totes les persones, a les usuàries i a les professionals de la salut, a les habitants i participants de la vida quotidiana, a demostrar el seu rebuig contra la hipocresia de CATSalut i les institucions sanitàries, i a defensar col·lectivament la lluita per a la salut comunitària així com els espais, projectes i actius que la construeixen.

El Banc Expropiat és salut comunitària!