«I ara què? Sobre les derrotes que diuen que pateix el Banc Expropiat»

doraemon

Aquesta setmana hem intentat ocupar, una altra vegada, el Banc Expropiat i no ho hem aconseguit. Té sentit continuar intentant-ho si, potser, no podrem aconseguir-ho? Però, es pot dir que anem perdent?

No estem lluitant per la possessió d’un espai físic, malgrat que aquest espai físic és important. Plantejar el sentit de les nostres accions en funció de si el projecte del Banc Expropiat té un espai i si aquest espai és la seva seu original és no entendre el que realment està en joc en aquesta lluita.

L’antiga seu del Banc Expropiat s’ha convertit en un lloc simbòlic, i es faci el que es faci amb aquest espai sempre tindrà conseqüències. El propietari sap que no el podrà ni vendre ni llogar amb facilitat. Nosaltres sabem que no podrem tornar a entrar sense un cost repressiu i una excessiva atenció mediàtica.

I és precisament per això que cada cop que intentem entrar posem sobre la taula el funcionament d’aquesta societat. Veiem el funcionament dels Mossos d’Esquadra i la seva utilització sense límits per defensar una propietat particular. Veiem el funcionament dels mitjans de comunicació i d’aquells periodistes tant preocupats de no contradir a l’empresa que li paga i de continuar agradant a la policia que li dóna exclusives, veiem el seu rigor i sobretot els seus silencis. Veiem també com les diverses administracions públiques, governs i partits es van passant la pilota calculant quants vots podran esgarrapar. Però sobretot, veiem com funciona aquesta societat on una dona pot morir en un incendi per tindre la llum tallada però a un especulador com Bravo Solano mai li faltara l’ajuda policial, mediàtica i política que necessiti.

No hem pogut tornar al Banc Expropiat i malgrat que sempre hem dit que ho continuarem intentant aquest no és l’únic objectiu del nostre projecte. No volem oblidar d’on venim perquè és la nostra manera de mostrar els efectes de l’especulació a la vila. Per això no s’ha d’entendre la nostra obstinació amb una mania personal contra la família Bravo Solano (tot i que no s’ho hagin guanyat). Especuladors hi ha milers i a nosaltres ens ha tocat aquest, igual que a la Nova Rimaia li ha tocat Santiago Cardete o que al barri indòmit de Vallcarca o a Can Sanpere hagin de patir a Nuñez i Navarro. Són les mil cares del mateix problema: la especulació.

Fa 6 mesos, al text Parlem dels problemes reals de Gràcia?, vam dir que no volíem que s’utilitzés el Banc Expropiat com a cortina de fum dels problemes socials de la vila, volíem que fos una palanca per solucionar-los. Des de llavors es va constituir l’espai La Gràcia que volem, que agrupa diversos col·lectius, associacions i entitats de la vila. Vam partir d’una preocupació comuna sobre els efectes de l’especulació i la gentrificació a Gràcia i poc a poc les diferents problemàtiques a tractar col·lectivament es van posant sobre la taula. Apostem per aquest espai i per les temàtiques que tracta perquè això també forma part del projecte del Banc Expropiat.

Hem demostrat que ens adaptem a las circumstàncies, buscant contínuament la millor manera d’incidir i de no acomodar-nos: amb caputxa o sense, amb #BancSorpresa o #BancAmagat, des de les aliances metropolitanes o des de la comunitat de la vila. Volem continuar cuidant-nos, cuidant el projecte i fent que continuï creixent; perquè sempre hem cregut que no és només un centre social sinó una alternativa real per a transformar la realitat. Continuem i continuarem creant una densa xarxa de suports mutus; una xarxa que generi una força per, entre altres coses, poder tornar al Banc Expropiat.

No ens oblidem de totes les persones que han estat colze a colze amb nosaltres i que poden patir conseqüències legals. La part judicial és un tema que ens suposarà molt d’esforç i de diners, ja que la nostra intenció des del principi és fer-nos càrrec de totes que han estat amb nosaltres i es facin responsables d’això. Si creieu que ens hem de defensar juntes no oblideu que estem ajuntant diners per a aquest tema.

Però tot això que hem explicat no s’entén del tot si es pensa que el Banc Expropiat són només els membres del col·lectiu. El Banc Expropiat és, o vol ser, una manera de fer les coses, i perquè sigui així mai podrem fer tot el que hem fem sense la complicitat i la participació de molta, molta gent d’altres col·lectius, barris i, fins i tot, altres ciutats. Vosaltres també sou el Banc Expropiat. Esperem estar a la alçada quan ens necessiteu al vostre costat.

Toca aturar-se, pensar i preparar el següent embat.

Amb amor, el Banc Expropiat

Advertisements