[A les companyes] Sobre la nova situació del Banc

Després de gairebé dues setmanes de mobilitzacions…

En primer lloc volem mostrar el nostre agraïment a totes les persones que ens han donat suport; que han acudit i/o convocat mobilitzacions en suport al Banc Expropiat; a totes les que heu donat la cara i les energies per defensar-lo. Després de dues setmanes molt intenses en què hem hagut de canviar d’estratègia constantment, ara hem arribat a un punt en què necessitem, tant nosaltres com els sectors del barri amb qui treballem, un descans en les contínues mobilitzacions. Necessitem respirar i decidir amb calma de quina manera volem prosseguir per tal d’assolir el nostre objectiu: recuperar el Banc.

Potser resultem una mica pesats, potser hi ha gent que pensa que no és un objectiu creïble, o que perdem el temps mantenint les activitats al carrer. Però nosaltres pensem que, després de gairebé cinc anys d’existència, el desallotjament no pot acabar amb la vida tan rica i tan diversa del Banc. És per això que hem decidit aturar les manifestacions, per tal que les activitats puguin tornar a sortir al carrer i per tal de seguir construint l’estratègia de defensar el Banc amb caputxa i també sense.

L’última mobilització gran va ser aquest dissabte, quan vam tornar a intentar entrar al Banc. Vam intentar-ho i vam aconseguir-ho, malgrat que molta gent cregués que es tractava d’un muntatge, i possiblement contra tota aquella gent que desitjava que fos així. Sabem que va durar poc, ja ens ho esperàvem. No som ingènues, però la nostra és una lluita a llarg termini, i és una lluita que està emmarcada, com ho ha estat sempre, tant en el barri i els seus conflictes com en les diferents lluites de Barcelona, intentant a més a més poder donar veu a lluites que, encara que geogràficament allunyades, no per això trobem menys importants.
Arribats a aquest punt, doncs, des d’alguns llocs se’ns ha expressat la necessitat de parar, mentre que des d’altres s’expressa la de mantenir encara la tensió. El fet és que al principi crèiem que les mobilitzacions durarien cosa de sis dies (prenent com a referència l’efecte Can Vies), però al final n’han durat tretze. Són molts dies, i hem decidit aturar-nos temporalment per reunir forces. Volem convocar més mobilitzacions, però som conscients de la pèrdua d’una part del suport que teníem dins el mateix barri (una pèrdua correlativa a la pressió policial i als conflictes que apareixen en situacions com la nostra), així com en col·lectius externs que, com tothom, disposen d’una capacitat limitada de forces disponibles per dedicar a altres lluites a part de les seves pròpies. Per això creiem que hem de parar, agafar aire i veure com continuem per recuperar el Banc, que per nosaltres és molt més que un espai; és un punt clau en la lluita contra la gentrificació i l’elitització del barri; és un lloc comú des d’on posar en qüestió la propietat privada i l’ús que se’n fa; un lloc on continuar teixint xarxes de suport mutu.

Una vegada dit tot això, volem tornar a agrair les mostres de suport rebut i repetir que seguim aquí, que no ens n’anem. Ahir van revestir el Banc Expropiat amb una segona capa de planxes d’acer, tal com si d’una ceba metàl·lica es tractés. Tornarem a intentar pelar-la.

Una abraçada a totes

Advertisements