Parlem dels problemes reals de Gràcia?

El Banc Expropiat com a excusa

Portem dues setmanes de conflicte obert arran del desallotjament del Banc Expropiat. Els diversos intents per part de la premsa, la policia i les institucions polítiques de parlar de tot menys del problema social de fons ens obliga, una vegada més, a fer un comunicat per a intentar donar una mica de llum a tot plegat.

Des del principi s’ha intentat crear una divisió artificial entre el Banc Expropiat —i qui li dóna suport— i la resta de veïnes i comerços de Gràcia. No tenim intenció de parlar en nom d’altra gent, però veiem important remarcar que no existeix res que es pugui anomenar «el veïnat» o «els comerços» que puguin tindre un posicionament unívoc; ni tothom que viu a Gràcia està en contra del Banc Expropiat ni, evidentment, tampoc a favor. Nosaltres no parlem en nom de ningú, només de nosaltres mateixes, per tant demanem que ningú —cap entitat, partit o associació— parli en nom de totes les persones que vivim a Gràcia o que treballem en els diversos comerços de la Vila.

El Banc Expropiat forma part de Gràcia, i les que a la Vila vivim som del veïnat com qualsevol altra persona. Millor dit, no considerem que el concepte «veí o veïna» s’hagi d’utilitzar per a donar legitimitat o no al nostre projecte. Hi ha part del veïnat que participa o dóna suport al Banc Expropiat, i part que no. Al final no es tracta de qui és «okupa» o qui és «veí» sinó sobre què fa i què pensa cada persona sobre tot això que està passant.

En aquest sentit és important assenyalar que dins del que la premsa anomena «veïnat» o «comerços» hi ha també tot un seguit d’interessos partidistes i electoralistes. Sabem que militants de partits polítics estan aprofitant el context actual per a atacar els seus rivals electorals sota l’anonimat que els dóna la seva figura de «botiguer damnificat» o «veí fart». No parlem només d’aquells sectors convergents que es neguen a parlar dels diners públics que Trias —sense que ho sapigués ningú— va decidir regalar a Bravo Solano, sinó també d’aquells d’ERC que estan carregant contra l’Ajuntament actual, o els incorregibles del PP o C’s que aprofiten qualsevol situació per a tindre un mínim de notorietat. Se’ns està intentant utilitzar tant al Banc Expropiat com a altres veïnes o comerciants que estan patint els efectes que ha produït el desallotjament. Hi ha sectors interessats en utilitzar el que està passant a Gràcia aquestes setmanes com a un front més de l’actual o de futures campanyes electorals. Tinguem-ho present a l’hora de valorar segons quines declaracions públiques o notícies a la premsa publicades o per publicar.

La Gràcia que volem

El que està en joc, en realitat, són dos models de Gràcia, afirmació extrapolable a qualsevol altre barri. Els comerços que estan patint econòmicament aquestes setmanes són els mateixos que veuen com el lloguer dels seus locals va pujant per propietaris que, com Bravo Solano, tenen els beneficis econòmics com a única prioritat. Molts comerços tanquen perquè no poden assumir aquesta pujada dels lloguers, causada no per cap mena d’aldarull al carrer sinó per l’especulació immobiliària que està destrossant Gràcia. Molts comerços tanquen, no per les mobilitzacions pel Banc Expropiat, sinó perquè la competència de les franquícies i les gran marques els empenyen a l’atur.

«El veïnat està fart del Banc Expropiat» clamen des dels mitjans de comunicació. Al que no li donen tanta difusió és a com molts fons voltors estan comprant edificis sencers per a fer pisos turístics fent fora la gent que hi viu. Del que no es parla tant és com empreses pressionin persones a abandonar els seus habitatges per a que puguin convertir-se en pisos de luxe.

El problema a Gràcia no es el Banc Expropiat sinó tota aquella gent que considera que té com a objectiu treure beneficis econòmics a costa de la vida de la resta. És el mobbing i l’especulació que denuncia l’Oficina d’Habitatge, és el turisme massiu i com afecta al teixit social que està denunciant l’Assemblea de la Vila, és el conflicte d’interessos entre viure a Gràcia i viure de Gràcia que exposa la Plataforma Gràcia Cap a On Vas.

És per això que entenem que hem de treballar més en aquesta direcció. Per això hem arribat a les següents decisions:

  • De moment no convocarem cap manifestació a Gràcia. Malgrat que aquesta sigui imprescindible per tornar a entrar al Banc Expropiat, no és el nostre objectiu que per a aconseguir-ho hi hagi comerços que no es vegin amb la tranquil·litat d’obrir, sigui pel motiu que sigui. Durant tots aquests dies continuarem amb els punts informatius i les activitats a la porta del Banc Expropiat.
  • Tot i que el Banc Expropiat té les seves pròpies necessitats i objectius com a projecte, la nostra lluita sempre ha estat emmarcada en un context molt més ampli. Per això ens reunirem amb els diferents col·lectius i organitzacions de Gràcia per tal d’establir una estratègia més àmplia contra la gentrificació, l’especulació i la massificació turística, que són els problemes reals que hi ha de fons en aquest conflicte.
  • Tot això no treu que continuem mirant com tornar a entrar al Banc Expropiat. No és tant el fet de tenir un espai podríem ocupar-ne un altresinó perquè ens preocupa com afecta a la nostra Vila que personatges com Bravo Solano vagin tenint més presència. Si no barrem el pas a les múltiples empreses constructores, immobiliàries, i d’altres que es dediquen a l’especulació i la gentrificació podem oblidar-nos de la Gràcia que coneixem.

No permetem que s’utilitzi el Banc Expropiat com a cortina de fum dels problemes reals de Gràcia, ans al contrari, utilitzem el Banc Expropiat com una palanca per a solucionar-los.

7 de juny del 2016
Vila de Gràcia

Anuncis