Creant moviment popular des del carrer

El següent text l’hem escrit per a l’últim número de La Metxa

Com pot ser que la multitud que ens oposem a les injustícies d’aquest món no puguem unir-nos per fer-les front? A voltes perquè no tenim clar cap a on volem anar; altres perquè els mitjans que utilitzem son diferents o, fins i tot, contradictoris. Potser parlar en termes generals és massa agosarat però si parlem de la Vila de Gràcia, no ens trobem també amb aquests mateixos problemes? Doncs sí, a casa nostra les coses no són gaire diferents.

La Vila de Gràcia és coneguda per la seva tradició de lluita social i la seva xarxa associativa. Tenim una llarga història en la pràctica de l’ocupació d’habitatges i centres socials, és un dels feus de l’Esquerra Independentista i alhora un lloc on la militància llibertària sempre ha sigut considerable. Podem dir que som afortunades en quant a diversitat i quantitat d’espais, col·lectius i persones amb inquietuds polítiques. I malgrat tot, és tant difícil que tracem línies comunes de lluita?

Entenem que a falta d’un llenguatge comú, moltes vegades, és difícil d’entendre’s. Utilitzem conceptes diferents per a referir-nos a les mateixes realitats i això ens allunya. Altres vegades, fent servir la mateixa paraula volem dir coses divergents i això ens porta a la confusió. No és la nostra intenció amb aquest text intentar dilucidar quins serien els termes més adients a emprar per tal d’elaborar aquest llenguatge comú, però sabem que podem generar confusió si no aclarim un parell d’idees.

En aquest text parlarem de «moviment popular» per a referir-nos a aquest subjecte col·lectiu al qual pertanyem i que, alhora, està en continua construcció. Que escollim aquest concepte no parteix d’una elaborada discussió teòrica, ho reconeixem. Esperem que se’ns permeti aquesta mandra teòrica temporal a la vegada que serveixi el nostre aclariment per tal de poder continuar amb el text.

UNA OPORTUNITAT

Creiem que l’articulació d’un moviment ampli que s’enfronti al capitalisme és no només una necessitat sinó més possible ara que fa 10 anys. Per una banda, perquè les conseqüències de la crisi capitalista estan portant, cada cop més, a la majoria de la població a situacions d’empobriment difícilment assumibles. Però per l’altra banda, perquè les múltiples lluites de resistència contra aquesta realitat també afloren: l’incansable feina de la PAH i d’altres col·lectius que lluiten per l’habitatge, les lluites laborals que transcendeixen el lloc de treball cercant aliances en altres sectors socials, etc. Tot això amb una creixent deslegitimació de les institucions sorgides del règim del 78: monarquia, democràcia parlamentària, sistema judicial, grans mitjans de comunicació, sistema territorial autonòmic, etc.

Veiem que la possibilitat d’un canvi i la necessitat del mateix és reconeguda també per cada cop més sectors socials, però tornem al problema del principi, com passar del descontent al moviment?

UNA EINA

Podem afirmar sense por a equivocar-nos que la pràctica portada en aquests anys del Banc Expropiat ens han fet veure que el camí emprés va en bona direcció. Si ho afirmem tant rotundament no és tant per la veracitat d’una teoria que ens acompanya sinó perquè las conseqüències de la pràctica del Banc Expropiat són ben palpables. És un fet destacable que el Banc Expropiat ha aconseguit atraure l’atenció i la simpatia de la gent que habitualment no habita els ambients anticapitalistes. És també un fet que aquest primer punt ha motivat que altres persones més polititzades decidissin participar del Banc Expropiat al veure que la heterogeneïtat de l’espai era un dels seus punts forts. Ara bé, com ha sigut això possible?

Dos de les característiques principals del Banc Expropiat han sigut la crítica pràctica a les identitats ideològiques i la ferma autonomia del projecte.

Quan diem que s’ha fet una crítica pràctica és perquè no s’ha basat en una lluita en el mon de les idees, del discurs, no ha sigut tant una elaboració teòrica com una pràctica que s’ha donat, però una pràctica que negava de facto tal com estem acostumades a entendre la militància política. Això ha evitat que s’entengués el Banc Expropiat com el xiringuito de cap ideologia, és a dir, que no fos la teva identitat ideològica el que et fes participar d’aquest espai. A posteriori, hem vist que ha sigut molt més profitós que qui s’apropés a aquest espai fos per la pràctica que es portava a terme que no per tindre certa simbologia. Arribem a la conclusió a partir d’aquestes constatacions que el moviment popular al que aspirem no ha d’enquadrar-se dins les coordinades de cap identitat ideològica prèvia (anarquisme, comunisme, socialisme, etc.) sinó que ha de poder englobar-les superant-les amb la creació d’una identitat col·lectiva més àmplia i aglutinadora.

Aquesta nova identitat, de subjecte col·lectiu, s’està construint a partir de qui s’apropa perquè la pràctica que s’està fent servir està acomplint certa utilitat. Aquesta ha sigut també la nostra aposta en la creació d’aquest moviment: treballar a partir de la satisfacció de les necessitats.

Els tallers, la botiga gratis, la Xarxa d’Aliments, el Grup d’Habitatge, etc. diferents iniciatives amb un mateix fil conductor, compartir per a generar una comunitat. Hem vist que és més real que ens unim, generant aquest moviment popular, a partir de les necessitats que totes tenim i no a partir de les ideologies que ens separen. Evidentment això no vol dir que el Banc Expropiat no tingui uns posicionaments polítics anticapitalistes i assemblearis però considerem que aquests són prou oberts per a tothom amb una voluntat sincera de construir moviment.

L’autonomia del projecte es remunta a un dels primers acords que es van prendre al Banc Expropiat: en aquest projecte no tenen cabuda partits polítics ni sindicats. Aquesta decisió sumada a que tampoc es vol treballar amb les diferents institucions polítiques ha delineat una trinxera política insalvable que evita la utilització del Banc Expropiat per a objectius aliens al mateix. Aquesta resolució podia semblar que el Banc Expropiat hagués de caure en una deriva sectària en la que s’anirien trencant els llaços amb totes aquelles persones i col·lectius que no convinguessin totalment amb aquests pressupostos. Però un altre cop, la pràctica ens demostra que les conseqüències han sigut ben diferents. La persistència en aquests principis d’autonomia i l’establiment constant d’aliances ha permès, entre altres coses, guanyar temporalment la lluita contra el desallotjament.

Per això no podem entendre un moviment popular que no salvaguardi la seva autonomia d’ingerències interessades. En aquest sentit un bon exemple del que diem és la PAH. Malgrat que aquesta plataforma pressioni constantment per a que les institucions modifiquin la legislació en funció dels seus objectius, sempre i de manera perseverant han declarat que són apartidistes i que no deixaran que cap partit tregui cap rèdit de la seva feina. Aquest és el moviment en el que ens sentim partícips, un en el que, més enllà de les simpaties individuals de cada qual, col·lectivament siguem totalment independents de qualsevol partit o candidatura.

CONSTRUINT MOVIMENT

Construir a partir de les necessitats i no de les identitats ideològiques, creació de xarxes de suport mutu i total autonomia front partits, sindicats i institucions, aquests han sigut els pilars sobre els que s’ha format el Banc Expropiat. Qualsevol dels seus èxits no es pot explicar sense parlar d’aquestes bases i és per això que qualsevol avenç que donem han de desenvolupar-se a partir d’aquestes premisses.

Per continuar avançant hem vist imprescindible identificar quines són les limitacions actuals que tenim per a poder superar-les. Ens aquesta direcció hem reformulat el nostre funcionament intern, per a facilitar la integració i participació en el projecte, fent la família del Banc Expropiat cada cop més nombrosa i més forta.

Però no ens volem limitar a fer millor el que ja fem sinó que aspirem a continuar creixent. Per aquest objectiu és important definir un projecte comú. Tots els punts forts que hem anomenat abans podem dir que s’han anat donant sols, espontàniament. Ara és l’hora que marquem objectius comuns i que cada assemblea, cada activitat, sumi al projecte comú del Banc Expropiat amb la seva feina diària. És el moment que decidim si volem apostar conscient i col·lectivament al moviment popular que ja estàvem creant. En aquest sentit estem preparant unes jornades per a principis del 2016 en les que establirem què volem que sigui el Banc Expropiat a partir d’ara.

Si creieu que el moviment popular s’ha d’articular a partir de les línies generals abans explicades, aquest és el moment d’entrar al Banc Expropiat.

Si voleu un moviment que estigui construït entre totes i no a partir d’ideologies preestableertes…

Si voleu un moviment que marqui els seus propis objectius i no estigui condicionat per estratègies alienes…

Si voleu un moviment que parteixi de la unificació de les lluites i no de la coordinació d’organitzacions…

Si voleu un moviment popular, creem-lo juntes.

Anuncis

One thought on “Creant moviment popular des del carrer

Els comentaris estan tancats.