Comunicat antirepressiu

Ja falta menys, la data del desallotjament del Banc Expropiat s’apropa; nosaltres seguim aquí, resistint, desobeint l’ordre judicial que ens obligava a marxar el passat mes d’octubre. Però des de l’assemblea del Banc Expropiat volem expressar que ens sorgeixen molts dubtes i ens agradaria fer-los públics per tal de convidar a una reflexió col·lectiva.

L’Estat utilitza la repressió per mantenir-nos ocupades. Mentre invertim temps i esforços en els diferents casos repressius, no n’emprem per crear una societat lliure, on aquest mateix Estat no hi tingui cabuda. Passem molta de la nostra activitat política tractant d’aconseguir diners per sufragar els casos, sense que això deixi de ser, encara que no ens n’adonem, una manera de finançar allò que volem combatre.

Creiem que participem personalment i col·lectivament al xantatge de l’Estat, deixant una lluita molt important de banda, la lluita contra les lleis de l’Estat opressor i de la justícia, òrgan encarregat d’executar-les. Tan important o més que qualsevol que s’estigui donant a la nostra societat i que hipotequen el futur dels que vénen darrere.

Davant d’això s’obre el debat i encara tenim molts dubtes que ens plantegem. Aquí en deixem alguns:

Què fem si ens detenen? Què passa si ens condemnen en un futur judici? Podem ser capaces de desobeir individualment i col·lectivament la trucada de la jutgessa i les seves sentències? O bé s’acaba la desobediència quan acaba el termini de desallotjament?

Davant l’amenaça de la condemna, hem d’acceptar l’autoritat i el càstig com si realment el nostre comportament fos mereixedor d’aquests o podem plantejar-nos altres opcions? Es podrien utilitzar els diners de les fiances i els costos judicials per crear els mitjans necessaris per donar suport als que practiquen desobediència? Com?

Com veieu el debat està obert, aquest comunicat vol plantejar-vos les nostres preguntes i convidar a la reflexió, les respostes són decisions personals i col·lectives que requereixen d’un debat seriós cada vegada que ens trobem davant d’aquestes situacions. Nosaltres no tenim una solució única i consensuada però sí que procurarem valorar cadascuna de les nostres situacions tenint en compte la reflexió que introdueix aquest mateix text.

Valorant això, donarem tot el nostre suport a les decisions personals de cadascuna.

De totes maneres, volem compartir amb vosaltres alguns consells per intentar evitar detencions:

Consells previs

– Informa’t del recorregut

– Porta amb tu només el DNI o el passaport i una mica de diners pel que puguis necessitar.

– Ves acompanyat de gent de confiança.

– Estableix amb el teu grup d’afinitat un punt de trobada allunyat i neutral.

– Es aconsellable portar roba i calçat còmodes.

– Intenta anar discretament tapat i fugir dels focus; hi haurà periodistes i gent amb els seus mòbils i altres aparells fent fotografies.

– Hi haurà policies de paisà infiltrats; molt de compte amb els desconeguts, no te’n refiïs, et poden detenir.

– En cas de ser detinguda, crida el teu nom i cognoms. O si veus que estan detenint a algú pregunta’ls-hi.

En cas de càrregues policials

– Evita les dispersions generals.

– Davant d’una càrrega policial, no corris i mantingues la tranquil·litat.

– Mantinga’t agrupat i acompanyat de gent de confiança.

– Si vols marxar de la manifestació, no ho facis sola, sempre en grup.

– No et fiquis als metros més propers.

– No tornis al lloc de la manifestació.

– Desfes-te de tot el que pugui provar la teva participació a la manifestació.

– Si estàs ferida i no és estrictament necessari no vagis a urgències.

Si observes algun fet repressiu o detencions

Si has sigut testimoni d’episodis repressius o detencions, comunica-ho immediatament al Telèfon Antirepressiu: 689 819 905 o al https://twitter.com/rereguarda, perquè l’equip de suport i d’advocats es posi a treballar.

Segur que hi ha moltes més coses que podem fer per evitar detencions: l’intercanvi d’informació i, sobretot, mantenir-se alerta serà de gran ajuda.

ASSEMBLEA DEL BANC EXPROPIAT

Amb una llàgrima pel record d’allò aquí viscut,

amb la ràbia a la mirada i amb les dents serrades pel que ens falta per viure;

us diem que som aquí, que us hi esperem!!

Anuncis