Comunicat del Banc Expropiat en suport de Can Vies

Can Vies viu en cada espai alliberat

Són dies de llàgrimes i de somriures còmplices. Plorem pel centre social que hem perdut a Sants però gaudim de la força col·lectiva que hem anat guanyant poc a poc. Ens cauen llàgrimes de dolor i de ràbia per cada cop de porra, per cada pilota disparada, per la prepotència dels secretes i les seves porres extensibles però també somriem quan ens parem a escoltar les cassoles que sonen fins altes hores de la matinada, els insults contra la policia des de cada carrer, els portals que s’obren per deixar entrar a qui estar lluitant al carrer. Són dies intensos que cal pair i analitzar bé per a saber cap a on anar.

Tota negociació amb les institucions és un camí pantanós, ple d’arenes movedisses ena les que qualsevol lluita es pot ofegar. D’aquesta manera el Districte de Sants -amb Jordi Martí al cap- volia portar a Can Vies a una negociació que no duia enlloc. Ara, després de dies de lluita als carrers de Sants i arreu i amb Can Vies enderrocat, l’Ajuntament -en boca de l’infame alcalde Xavier Trias- diu que encara vol negociar. Primer volien evitar la resistència al desallotjament ara pateixen per un conflicte que ja no poden controlar i per això demanen negociar.

Però la flama no s’apaga i involuntàriament l’actuació policial ajuda en aquesta direcció. La funció repressiva de la policia es fa evident en casos com aquests i és la nostra tasca ajudar a difondre l’evidència d’aquest fet que gran part de Sants està patint en primera persona. Perquè per a mantindre el control de l’ordre públic és imprescindible la militarització de la zona i per a que aquesta sigui efectiva la violència policial no ha de tindre cap mirament. En aquesta espiral lluita-repressió algunes veus pretenen criticar “tot tipus de violència”.

Volen equiparar la violència policial amb la resistència als carrers que s’estan donants aquests dies. Volen comparar els contenidors cremats amb els braços trencats, el vidres esmicolats amb les ferides de les pilotes que llencen. Volen, amb molta demagògia, dir que una cosa és Can Vies i altra allò que volen “els que es tapen la cara”. Pitjor encara, gent que està protestant creu que la gent encaputxada són secretes que intenten desacreditar amb la seva violència els legítims posicionament del barri. No diem que en els aldarulls d’aquests dies no hi puguin haver persones amb interessos que puguin ser contraris a la lluita que s’està donant però no hem d’oblidar que davant les classes poderoses sembre hi han hagut alçaments violents per fer-li front. Dir que aquesta violència popular és condemnable és voler condemnar-nos a viure eternament en la injustícia present. Per molts secretes que puguin infiltrar-se a les manifestacions, per moltes anècdotes de violència cega que busquin els periodistes són milers que cridem i cridarem -totes les vegades que faci falta- que és amb caputxa o sense que Can Vies es defensa.

Ha sigut i és la suma de les diferents mostres de suport el que ens dóna força col·lectiva. Són les concentracions, les barricades, les manifestacions, els atacs a la policia, les cassolades, els vidres dels bancs trencats… són totes aquestes les nostres eines. No hi ha manifestants pro Can Vies i encaputxats fanàtics de la violència. Tots i totes som Can Vies; tots i totes -calem foc a un contenidor o piquem una cassola- hem d’empènyer en la mateixa direcció. Que no ens intentin dividir, que no ens confonguin d’enemics.

Per tot això e intentant contribuir a la intel·ligència col·lectiva:

  • Afinem la punteria contra els responsables d’aquest conflicte: CIU, TMB, l’Ajuntament i la policia.

  • Estenguem les protests més enllà de Sants i més enllà del que puguin preveure. Ocupem ajuntaments, seus de CIU, oficines de TMB i tot allò que se us pugui ocórrer.

  • Busquem moments i espais per a tot i per a tothom. No caiguem en un fetitxisme de l’aldarull i el foc. Mirem quan cal i com per a que altres persones que no vulguin/puguin participar en aquest tinguin l’oportunitat de participar en les convocatòries.

Companys i companyes de Can Vies us demanem que aguanteu. Sabem que esteu cansades, que és molt dura la responsabilitat que esteu assumint ara mateix. L’Ajuntament això ho sap i per això us busca per negociar; la policia també i per això la seva violència cada cop és més indiscriminada i cega; la premsa també i per això treuen tanta mala baba buscant una esquerda per on dividir-nos.

Necessitem que aguanteu perquè cada cop som més i amb més força. Us necessitem tant a vosaltres com vosaltres necessiteu totes les mostres de solidaritat. Necessitem que aguanteu una mica més perquè defensar Can Vies és defensar tots els centres socials. Necessitem que aguanteu perquè aquesta lluita està sent la suma de moltes altres lluites. Demaneu el que necessiteu perquè som milers els que us estem escoltant. Estem aquí. No marxarem.

Defensem el que estimem!

La solidaritat és la tendresa dels barris!

Banc Expropiat
30 de maig del 2014
Vila de Gràcia
Anuncis